ORIPELLS I CONTRASTOS

 

Llegint un magnífic article d’en Javier Melero, Melero el Gran, he sucumbit a la realitat, els fastos britànics han conclòs. Estava a la vora de defallir, de rendir-me. I no pas pel traspàs de la reina Elisabet II, Déu me’n guardi. La meva insubornable curiositat, de sempre, ha estat calcular el pes de les llaunes i condecoracions que en dies transcendents u oficials, llueixen una sèrie de personatges, d’aquí bé el títol de contrastos, jo només em fixo amb els trastos.

Vestimentes d’almirall, de combatent del més enllà, de defensor de causes perdudes, de permanència remunerada, d’haver pogut  amb quatre Jimenas, d’haver donat la volta al món  quinze vegades amb sufragi del Domund i , per si fos poc, tot embolcallat amb vistoses bandes acolorides. Un goig. Però la substància quina és? Home! La quantitat de quilos de llauna que arrosseguen a major glòria del veí de banc o dels milions de persones que s’ho miren amb respecte y bandereta a la ma. Més d’un enllaunat amb gorra blanca, i ribets d’or a la boca mànega, no ha vist mai el mar perquè viu, per exemple, a Vimbodí, i no vol que l’emprenyin, canapès a banda.

Bé, diu la Núria Escur que tota la parafernàlia d’aquesta gent és d’un altre món –què em truqui i m’ho expliqui-, gràcies.  De moment seguiré pesant solapes enllaunades.