Encara que sigui amb la boca petita, tinc de reconèixer que
aquest any ha sigut un Nadal estrany, perifèric, quiet, quasi distant. No tinc
cap dubte de que si ho preguntéssim al carrer, la majoria de gent ens dirien el
mateix o quelcom similar. I a demés ho atribuirien a la no desitjada presencia d’un tros de fill de
puta anomenat Covid-19. Segur que sí. Jo hi afegiria que la culpa d’aquesta
tristor també és deu a un cansament de la societat, una mena de crit de “Ja n’hi
ha prou”, un afartament de males notícies, a vegades molt tràgiques, de pors
contingudes però molt sentides. El futur
s’ha convertit en un enigma, saber on és la finestra i no veure res, ni la
llum, tapada per un vel infranquejable, cec i mòrbid. I en aquesta feina de
sabotatge popular hi juguen un paper estel·lar tota la gent que han decidit
viure de la política, o quasi tota. Ja està bé home, ja està bé, retireu-vos,
aneu-vos‘en a casa, canvieu de feina. Busqueu altres reptes, i si us adoneu que
no sabeu fotre res, de que tot allò que pregonàveu eren pures fal·làcies que defensàveu a crits sabent
que eren inabastables, no us preocupeu, no us acovardiu. Força i en davant, compartiu les misèries amb la gent de a peu i
no renegueu de fer cua a les alegres fileres de Cáritas perquè us donin un
rosegó de pa acompanyat de bons desitjos. Sentiu-vos gent, poble, súbdit. Segur
que entrareu en raó i mai més li direu a ningú que sou polítics. I tots serem
més feliços.
Que les gambes i escamarlans no us enganyin, ni la sopa de
galets, ni la carn d’olla, ni el tall rodó, el pollastre farcit o el gall dindi,
suposant que el gall dindi encara
presideixi alguna taula, res d’això farà oblidar la penúria en que s’enfronta una muntanya de gent, o els que no
havent declarat la independència s’estan podrint amb una argolla al peu, o els
que han tocat la guitarra a disgust d’alguns i son penats amb anys de presó. I
als que de la corrupció i falsejament de vida n’han fet una manera de viure,
tampoc els oblideu. Ni tampoc els que voldrien assassinar a la meitat de la
població i crear la arcàdia dels ben nascuts, dels escollits, dels que de la
paraula perdó n’han fet una escopinada. Per diferents motius, els hem de
recordar, mai oblidar.
Doncs sí, un Nadal una mica tristot, espès, fosc, enigmàtic.
Un millor bon any nou.
