No
sóc addicte a la televisió, m’avorreix o em disgusta. Però fa algunes setmanes
que he claudicat, és més, m’he rendit a l’excel·lència de The Crown, millor ja
no pot ser. Pel que he llegit és la sèrie més cara de la història i mes vista
al planeta. Història que s’inicia a partir del final de la segona guerra
mundial. Relat exhaustiu de la família real britànica, esquitxada pels fets més
transcendents del moment i el batibull de la politica. La roba bruta dels Windsor,
que és molta, i un reguitzell d’escàndols de lo més refinat.
Hom
es queda bocabadat de la manera en que es detalla el dia a dia dintre de les
parets de Buckingham, Balmoral i Shandringham. Les intrigues, el poder, l’alcohol,
les infidelitats, les traïcions, el luxe, el paroxisme o les borratxeres es van
succeint de manera continuada i
vertiginosa. En tot cas, i així i tot, no desmereix la reconeguda solvència
i prestigi de la institució monàrquica i
la solidesa de la seva democràcia.
Com
no pot ser d’altre manera, instintivament, un pensa si seria possible una sèrie
d’aquesta envergadura referida a altres monarquies, com per exemple la
espanyola. Els Windsor tenen un respecte escrupolós en quan a la premsa, perquè
és una premsa seria, contrastada i rigorosa. Es publica quasi absolutament tot
el que competeix a la corona, els agradi o no. Crec que això no passa a
Espanya, és més, si la reina Isabel d’Anglaterra -adorada pel poble- marxés del
país una nit de trons no crec que a l’endemà els diaris fessin una primera
pàgina parlant de les bondats del te a les cinc.
Tinc
un gran respecte pels esportistes d’elit, i és bo el seu esperit combatiu com a
model de les societats avançades. Però no puc estar en més desacord amb el nyap
que s’ha organitzat per la desaparició de Maradona. Idolatra’t a tots els
estadis, però quan es confon la gimnasia amb la magnèsia, com diria un tifosi,
ja l’hem cagat. L’espectacle a Buenos Aires fa posar vermell a qualsevol
persona amb caràcter de normal. Indigne, vergonyós, primitiu i insultant. La
seva vida no van ser tot pilotes...O si?
No pas només a l' Argentina...Aquí, TV3 en va fer tema del dia. I, per mala sort, quasi van coincidir la mort de Montserrat Carulla i la del futbolista. I...és clar, tan i tan cultes com se'ns pressuposa pels medis...qui va ser la persona més lloada? S' endevina, oi?
ResponEliminaTens raó, gràcies.
ResponElimina