dissabte, 28 de novembre del 2020

Punta de Llanca (4) Si Majestat

 

No sóc addicte a la televisió, m’avorreix o em disgusta. Però fa algunes setmanes que he claudicat, és més, m’he rendit a l’excel·lència de The Crown, millor ja no pot ser. Pel que he llegit és la sèrie més cara de la història i mes vista al planeta. Història que s’inicia a partir del final de la segona guerra mundial. Relat exhaustiu de la família real britànica, esquitxada pels fets més transcendents del moment i el batibull de la politica. La roba bruta dels Windsor, que és molta, i un reguitzell d’escàndols de lo més refinat.

Hom es queda bocabadat de la manera en que es detalla el dia a dia dintre de les parets de Buckingham, Balmoral i Shandringham. Les intrigues, el poder, l’alcohol, les infidelitats, les traïcions, el luxe, el paroxisme o les borratxeres es van succeint de manera continuada i  vertiginosa. En tot cas, i així i tot, no desmereix la reconeguda solvència i prestigi de la institució monàrquica  i la solidesa de la seva democràcia.

Com no pot ser d’altre manera, instintivament, un pensa si seria possible una sèrie d’aquesta envergadura referida a altres monarquies, com per exemple la espanyola. Els Windsor tenen un respecte escrupolós en quan a la premsa, perquè és una premsa seria, contrastada i rigorosa. Es publica quasi absolutament tot el que competeix a la corona, els agradi o no. Crec que això no passa a Espanya, és més, si la reina Isabel d’Anglaterra -adorada pel poble- marxés del país una nit de trons no crec que a l’endemà els diaris fessin una primera pàgina parlant de les bondats del te a les cinc.

Tinc un gran respecte pels esportistes d’elit, i és bo el seu esperit combatiu com a model de les societats avançades. Però no puc estar en més desacord amb el nyap que s’ha organitzat per la desaparició de Maradona. Idolatra’t a tots els estadis, però quan es confon la gimnasia amb la magnèsia, com diria un tifosi, ja l’hem cagat. L’espectacle a Buenos Aires fa posar vermell a qualsevol persona amb caràcter de normal. Indigne, vergonyós, primitiu i insultant. La seva vida no van ser tot pilotes...O si?

2 comentaris:

  1. No pas només a l' Argentina...Aquí, TV3 en va fer tema del dia. I, per mala sort, quasi van coincidir la mort de Montserrat Carulla i la del futbolista. I...és clar, tan i tan cultes com se'ns pressuposa pels medis...qui va ser la persona més lloada? S' endevina, oi?

    ResponElimina