SI US PLAU, TORNIN A SER ELS DE SEMPRE

L'altra tarda, a resguard de freds i boires, em trobava en el meu búnquer de treball fent una passejada de la mà de la meva escèptica incredulitat, i en un revolt del camí em vaig trobar amb una d'aquelles frases made in Facebook que fan tremolar els fonaments de la consciència. Però en aquest cas no era així, no et renyaven per no haver sabut trobar el teu camí cap a la glòria, ni prendre sensates mesures per conservar l'amor de la teva vida, o aplicar-te l'ungüent màgic per desterrar d'una vegada per totes aquell molest gra en el cul. Res d'això, l'artífex del karma s'ajustava a la sempre punyetera realitat, sense doble sentit, sense boniques paraules, exempt de flocs de neu i de criatures amb aspecte de querubí. Venia a dir amb referència al Nadal: "El simulacre de pau, amor i felicitat tan exagerat, ha conclòs. Tornin a ser els de sempre”. Naturalment que sí, torni a ser vostè el cutre que deixa anar paraulotes, no brindi ja amb l'elegància del cava i amorris al cervesot de costum, truqui a la Manuela i no li digui allò de: “Desitjo que la pau segresti la teva vida, l'amor inundi la teva ànima i la felicitat es reflecteixi en el teu mirar ", digui-li que enyora el seu cul i si li van agradar les calces amb llumetes que li va enviar, com sempre i que no s'enfadi. I dissabte que ve amb la seva parenta no defugi visitar aquella merda de xiringuito i endrapis els llagostins més adulterats del barri amb el mestratge dels seus dits botifarreros i les ungles atapeïdes d'intens dol. Res de coberts amb els què fer volar els crustacis.

És veritat, és que tot és una puta hipocresia, canviem els hàbits i les maneres per endinsar-nos en un planeta fugaç i efímer on el més ximple es vesteix de frac, ¿per què? Segurament per allò de que res és veritat ni és mentida, tot és segons els tomàquets que portis al mitjó. Ja no cal que exageris: "Senyors! Els meus estimats sogres ", quan t'has omplert la boca de dir" estic fins als collons dels sogres, es fiquen en tot ". I per favor! Aquesta merda de pantalons de ratlla que et vas comprar de solter, crema’ls ja al costat d'aquesta cotilla que en dius l’americana. Qualsevol Nadal  t’exploten els botons i li treus un ull a la teva sogra. Vesteix-te amb normalitat, home, sigues tu, ¿No tens aquella xunga samarreta negra que vas comprar al Decathlon a dos euros? Doncs posa-te-la cony, posa-te-la, si és lo teu, sempre baixes al fastigós bar de sota  casa ensenyant els teus braços i coll més tatuats que el cervell d’en Sergio Ramos. Sigues tu, per Déu!

Ah, i una altra cosa molt seriosa, no és un consell, és una ordre. Prohibeix ja solemnement i per a tota l'eternitat, que el teu estimat Paquito no pujarà mai més a la cadira per ... "Amb l'esperança que el naixement del Nen Jesús porti alegria i la conciliació per a tothom, donant pau a tota la humanitat. Que ens doni la voluntat de perdonar, omplint els nostres cors d'amor. Us desitjo un bellíssim Nadal”. ¡Santíssim cel, per Jesucrist! Però que no t'has adonat que Paquito ja té pèls a les cames i que amb aquest pantalonet curt marca una cacahuetera que les seves cosines enrogeixen? En fi, tu veuràs, segueix amb la esceneta, vessa alguna llagrimeta, mira a la teva dona com si veiessis la Manuela, i consent que la sogra li doni un Eurito al nen "perquè t'ho gastis en allò que tu vulguis".

"Escolta Pilarín el teu pare se’l veu molt mesurat, molt respectuós, no ha dit res en tot el dinar".

"El meu pare és molt educat, ens cedeix el protagonisme als altres i no li agrada ficar-s’hi". Ai Pilarin, Pilarin, com som, però si no passa res, dona, digues-li com és el teu pare, no vulguis aigualir el vi, les coses són i ja està. Parla-li que el vell no para de tocar els collons, que el postís dental el porta ja incrustat sense possibilitat de desinfectar, que no parla mai quan menja, que perd el cul per menjar i es fica en tot, que és un condemnat marujo, es fot rots, es tira pets i fuma al vàter.

"El simulacre de pau, amor i felicitat tan exagerat, ha conclòs. Tornin a ser els de sempre”. Cony ja!