BOHEMIA, AIGÜES AVALL

Avui he patit un ben intencionat atac de nostàlgia, repassava les meves notes dels últims deu anys de viatges en tren, el meu tren. He reparat en una destinació de 2013 que, en aquell moment, em feia una gran il·lusió i, per ser franc, segueixo sentint un pessigolleig a l'estómac en recordar la capital de la Bohèmia: Praga. És una ciutat fantàstica, d'obligada visita. En ella no només coneixeràs una ciutat bellíssima, de empedrats carrers i places, monuments incomparables, ponts de mig quilòmetre de llarg, tradicions ancestrals i la millor cervesa negra del món, sinó que a través de les seves empremtes coneixeràs la història d'un enclavament estratègic que esdevé de l'Imperi Austro Hongarès, passant per l'antiga Txecoslovàquia, fins a l'actual República Txeca.

Praga com gairebé totes les ciutats provinents de fèrries dictadures europees, és una enamorada de la cultura en el seu sentit més literal i ampli. Són legió els nens que als quatre o cinc anys ja atresoren uns coneixements musicals que es fan patents en concerts a l'aire lliure de violí i piano. Disciplines com el dibuix, la pintura o la música són impartides a qualsevol centre docent. I els músics urbans, que n'hi ha a centenars, s'expandeixen en grups per la part antiga de la ciutat o del pont Carles, amb un denominador comú: els seus concerts de carrer, a l'empara de qualsevol cantonada, només versen sobre Schubert, Mozart, Beethoven i els grans compositors txecs. És un fet insòlit, el seu abillament i figura és tan esparracada com a tot arreu, estèticament són a les antípodes de la bellesa de les seves interpretacions. L'àrea metropolitana de Praga és molt menor que la de Barcelona, ​​i tenen 13 teatres en els quals s'escenifica òpera amb programació contínua i a preus populars, no elitistes. S'entén la seva sensibilitat i amor per la cultura en majúscules.

L'impressionant pas del riu Moldava per un extrem de la ciutat i la circulació de toscs tramvies marquen una característica inesborrable de la ciutat. Les noves generacions ja només coneixen d'oïdes La Primavera de Praga, període de liberalització política de Praga, que va durar des del 5 de gener de 1968 fins el 20 d'agost del mateix any, en què les tropes russes van envair amb els seus tancs la ciutat aixafant qualsevol intent de llibertat. El Moldava és més cabalós que l'Elba, a qui lliura les seves aigües a Melnik. Ma vlast –la meva pàtria- és un bell poema simfònic de Bedrich Smetana en el qual brollen les aigües del Moldava pel pentagrama de la partitura, així com vells esbufecs nacionalistes de Bohèmia.

No detallaré l'inacabable itinerari de llocs a visitar, ja ho vaig deixar escrit en un anterior article del 2013. La descriu amb diàfana expressió el seu autor més conegut, Franz Kafka, quan diu "és una mare possessiva". Praga és una fusió de la naturalesa i arquitectura, de tradició i modernitat, i d'oceans de cervesa també. En Stare Mesto es concentra el nucli antic, sargit d'innombrables carrerons que alberguen la concentració d'edificis històrics més fabulosos de Praga, a més de botigues, restaurants i bars. A l'extrem oriental del barri la plaça de Sant Wenceslao, "només" un quilòmetre de llarga amb una amplada de cinquanta metres.

La Plaça de la Ciutat, també de formidables proporcions, acull edificis d'una descomunal bellesa entre els quals es troben l'Ajuntament i el sempre ple de gent Rellotge Astronòmic. Als carrerons veïns poden fer-se amb un bonic record, Cristall de Bohèmia, més fals que un duro de xocolata. A escassos passos, un prodigi de l'enginyeria medieval i punt de trobada de milions de turistes: el Pont Carles, irrenunciable la seva visita, cinc-cents metres per deu d'ample. No els parlaré de la cervesa negra, la descobriran sens dubte, però els faré una recomanació, vagin a casa dels seus inventors. Des 1499 a Ufleku, prop del riu, elaboren la millor cervesa del món, i al vespre poden donar compte d'unes gerres acompanyades de música tirolesa d'acordió. Això sí, de retirada cap a l'hotel, seria prudent que no s'entretinguessin veient el discórrer de les embravides aigües del Moldava, la seva bufeta podria trair-los. I qui avisa ...