ELECCIONS, MÚSICA I ALTRES PORQUERIES

Fora dels Estats Units serien poques les persones que mostrarien simpatia amb el desenvolupament de les eleccions a la presidència d'aquell país. Ha estat, i és, una campanya llarga fins el badall, com sempre, propi d'un estat democràtic i d'unes dimensions gegantines. Els dos contendents, Donald Trump i Hillary Clinton, s'han batut el coure com correspon en aquests casos. Clinton, potser per ser dona, i encara que hagi patit alts i baixos en les seves aparicions, incloses les de salut, podríem dir que ha estat més moderada, més oradora i menys insultant. El seu oponent, l’arximilionari Trump, ha fet gala contínua de la seva vulgaritat, el seu caràcter dominant clàssic de qui no accepta mai un no per resposta, ofensiu, insultant i amb una obsessió per injuriar i humiliar tot el gènere femení, amb revelacions de noms i cognoms i amb caràcter general, d'un mal gust irreconciliable. Un bufa núvols  amb robusta cartera, vaja. Donada la cabdal importància de la nació americana a tot el món, sabem que quan esternuden, els altres tenim una pulmonia en portes. Això és així per a bé o per a mal. Dimarts 5 novembre sortirem de dubtes. Si es confirma l'elecció del republicà suggeriria a Mariano Rajoy que s'abstingui de sol·licitar audiència alguna a la Casa Blanca, podria ser tractat com a un indià i enviat el cap de setmana a les muntanyes de Maryland, a la residència de Camp David, per servir els esmorzars als il·lustres hostes i els seus convidats, sense oblidar el cafè de mitja tarda. Que s'oblidés del seu antecessor bigotut al qual van permetre compartir reunió, fumar-se un havà i posar els peus damunt de la taula de centre. Encara el personal de servei del ranxo, i el servei secret, no s'han reposat de tanta gosadia circense. Espanya és una gran nació i la més antiga d'Europa, diu Rajoy, si, si, d'acord, ja ho hem sentit, però guardi-la en un lloc segur no fos cas que se li caigui de les mans i ja l'hem fotut. Perquè si es trenca en miques no hi haurà Constitucional amb suficient pega  per enganxar-la. Sense obviar ni menysprear que Rajoy és un gran estadista així com la seva tribu de corruptes conspiradors.

El cas és que a pocs dies de l'esdeveniment de repercussió mundial, molta gent amb signatura reconeguda ha començat a postular-s’hi en declarar públicament les seves preferències, o el seu preferit. És aquest el cas de la "diva" Madonna. Espècie de cantant amb desimboltura, aparell escènic i sex-appeal de la qual, per cert, no m'agrada gens, tot i que reconec que peco de reprimit musical. La diva ha llançat el seu crit i aixecat les urpes en suport a la senadora Clinton. Ni més ni menys que al Madison Square Garden de Nova York ple a vessar, s'ha ofert al món per a tot aquell que voti a la senadora oferir-li sexe oral. D'aquesta manera ho han informat els mitjans de tot el món. Però exactament el que va dir la cantant va ser "Si voten per Hillari Clinton els faré una mamada, ok?" I va afegir "Sóc bona ... em prenc el meu temps, miro als ulls ... i glop!" Pobre de mi, ja em perdonaran, però jo dec pertànyer al període Quaternari. Això és possible? Doncs si.

En fi, pensarem que això és real i que segurament complau a un munt de gent, malgrat el seu cruel detall pornogràfic, o gràcies a ell. Em pregunto si hi haurà límit per a aquest tipus de pronunciaments i altres del mateix segell. Posem que fa efecte l'invent i que abans de jurar el càrrec Hillary ja s'han format cues en tot el globus terraqüi. Aniran en taxi, amb tren o amb avió? Tot es col·lapsarà, l'univers en cua. Madonna deixarà de cantar o podrà compatibilitzar les dues gestions. Disposarà d'oli de llavis per evitar erupcions o senzillament no li quedaran llavis, genives ni dents i ballarà d'esquena amb un dels seus antifaços. Em pregunto. Em declaro un rematat inculte que cada dia li costa més empassar-se lo inengolible.