MILLOR UN PARELL DE FUETADES AL PUB DE LA CANTONADA

Apropar-se a Buckingham Palace per presenciar el canvi de guàrdia de la Guàrdia Real és, a part d'un espectacle, una multitud de turistes. La desfilada de la banda de música en aquell dia se sustentava en bandes sonores d’afamades pel·lícules, sense obviar el seu admirat 007. Em va agradar, digne de veure’s, els anglesos mengen a part en la reafirmació de la seva identitat i del seu passat imperial, l'Imperi. Veient la majestuositat del palau i els seus voltants em preguntava quant costaria tot aquell aparell de sumptuositat i esplendor. Reorientà les meves neurones cap altres assumptes fins que vaig arribar a l'hotel i em picava la curiositat per investigar els comptes de la reina que, en el cas d'Anglaterra, són molt més transparents que en altres monarquies. S’arriben a justificar documentalment fins i tot les ampolles de vi consumides.

Immers en nombres de lliures esterlines vaig anar laminant pantalles fins aterrar en els costos de la família reial espanyola, Palau de La Zarzuela. Val a dir que com a concepte polític la monarquia per a mi és una cosa passada de moda, desnaturalitzada. És només una opinió. Em vaig aturar en el capítol de seguretat i les xifres que potser puguin ser només testimonials a causa dels canvis d'escenaris, però tenen la seva mossegada. Protegir al monarca i la seva família a Mallorca és tasca d'uns 250 agents, experts en explosius, tiradors d'elit i bussejadors. Un exèrcit de membres del Grup d'Informació de la Comissaria Especial de Seguretat de la Casa Reial procedeix al registre minuciós de tots els establiments públics que tenen previst visitar els monarques, setmanes abans. Incloent edificis adjacents i clavegueres. Inclou hostes i llogaters, empleats i cambrers de les proximitats del Palau de Marivent. Quan la família surt a navegar unes dotacions de submarinistes de la Guàrdia Civil inspecciona les profunditats de Porto Pi o el Club Nàutic a la recerca d'hipotètics explosius que poguessin danyar la integritat del Fortuna. Un cop a alta mar vaixells militars impedien, a una prudent distància, que cap embarcació pogués acostar-se al vaixell real.

Una ordre ministerial de 1990 prohibeix a qualsevol aeronau sobrevolar el recinte de La Zarzuela a menys de 1500 m. Qualsevol desplaçament pel país, sigui on sigui, és inspeccionat minuciosament amb antelació per membres de la policia: soterranis, clavegueres, sistemes d'enllumenat, cuines, dobles sostres o aparells d'aire condicionat. Hi ha unes unitats de suport que es divideixen en tres seccions: serveis de reconeixement amb funcionaris de policia que disposen de gossos ensinistrats, una altra de protecció encarregada de controlar tots els accessos a edificis, i una altra de trànsit que vigila els itineraris de les comitives oficials.

Suposo que són xifres que han d'oscil·lar en el temps per múltiples raons. Avui la xacra del terrorisme ha d'haver incrementat les mesures de protecció dels líders mundials en percentatges de vertigen, és lògic. El que sí que crec que ha de ser inexpugnable és conèixer el cost real de totes aquestes mesures en alguns països, per exemple, Espanya, on la democràcia -informació detallada i veraç al contribuent- encara està en candeletes. Afegeixin la protecció de presidents, vicepresidents, ministres i milers de càrrecs més, parc mòbil, funcionaris adscrits, dietes, viatges, etc, i el pressupost pot fer trontollar el subconscient. Els cotxes oficials a Espanya multipliquen per 22 els de EUA. De la mateixa manera que percentualment Espanya té més generals que la nació del Tio Sam.

El pressupost de 2016 per a la Casa del rei va ser de 7'86 milions d'euros, dels quals 187.356 € són per al pare del rei. Dins d'aquests comptes no s'inclouen partides com viatges a l'exterior, seguretat, vehicles oficials i els seus conductors, entre altres coses més. No em consta xifra oficial de les ampolles de vi consumides.

En resum, vaig sortir al carrer després de sopar, havent pres notes a destre i sinistre d'Internet, un parell de llibres i notes de premsa. Feia fresca, però em venia de gust estirar les cames. Tenia dues opcions: Hide Park o el districte Whitechapel. No en consensuà cap, a la primera opció faria fred, i en la segona, tot i no ser una prostituta no em vaig aventurar de nit a trepitjar els dominis de Jack l'Esbudellador. Millor un parell de fuetades al pub de la cantonada.