ELS CRITS DEL SILENCI (Conyes a part)

Les petites històries quotidianes acostumen a ser més divertides, però també més intranscendents, encara que no per això deixen de tenir substància. Evidentment em refereixo a bajanades, banalitats i ficades de pota diverses. En aquest cas em referiré a dues senyores i un senyor. La policia local de Salamanca va ser advertida el dia 9 de desembre passat, a la nit, que d’un determinat pis d'un bloc d'habitatges, provenien uns crits esgarrifosos de dona que tenien el bloc aterrit. Eren intermitents, no continus, i amb puntes de gran intensitat que es barrejaven amb aparatosos estrèpits de mobles. Tal allau de trucades va activar una patrulla a les cinc del matí. Els agents es van situar a la porta de l'immoble i un d'ells va desenfundar l'arma. Els crits eren paorosos i aguts, i abans de trucar a la porta els policies van investigar, via orella a la porta, arribant a la feliç conclusió que la senyora era presa d'un macro orgasme de proporcions gegantines. De tal manera que van esperar un descans de la parella per no tallar el frenètic i vistós treball. En resum, una multa de 150 euros a la dona per alterar l'ordre públic nocturn. Em dol en l'ànima que l'ajuntament no hagi proposat una condecoració al causant de tant xiscle, perquè donar canya sis hores no és qualsevol cosa. M'imagino a les dames de la casa, un cop calmades, dir-li al seu marit "Ho veus pelacanyes, això és un tio, no com tu sempre roncant. Porca enveja.

Ens situem a New York, aquest cas és més mesurat perquè, amb el seu permís, parlaré en primera persona. La mateixa situació anterior però sense crits, l'hotel al carrer 42 entre Station Central i l'edifici de l'ONU. La meva dona em donava puntades de peu a les cames perquè en l'habitació del costat no cessaven els sorolls, murmuris, gemecs i cops al capçal en la nostra paret. Li vaig dir "dorm que s'estan massacrant, i que ell no sigui un texà d'aquells de dos metres amb barret". Al final no vaig tenir més remei que trucar a recepció, però el meu injuriós anglès va provocar que als deu minuts truqués a la porta un tros de negre amenaçador i llustrós. No hi havia manera que entengués la situació, vaig haver de gesticular amb posats grollers i moviments eròtics, assenyalant l'habitació del costat. Jo no sé si el pacificador d'uniforme va entendre que em volia raspallar a la veïna d’habitació o que m’estava insinuant a ell amb els meus gestos eròtics. Es va fer petar els dits, va bramar un Ok, i va tocar el dos amb aire fresc. Per postres em vaig sentir un "No et saps explicar".

La meva dona estava de viatge, i un servidor amb la meva filla, el meu fill i la seva núvia vàrem anar a Madrid. En aquell temps anava freqüentment a Madrid, ens vam allotjar a l'hotel de sempre al carrer Comandant Zorita, prop d'Azca. Volia marcar-me un detall i els convidà  un cap de setmana a “donde alfombran con claveles la Gran Vía”. Per abreujar, el segon dia em van comunicar a l'hotel que s'havia produït un error i no tenia reserva per aquella segona nit. Ens van enviar a un altre hotel a la plaça del Callao. Barri de teatres i guirigalls diversos. Impossible dormir, música i cant a tota pastilla. “Buenas noches, me puede decir que sucede con tanto griterío”. “A si, perdón, mire es que estamos pared por pared con el teatro y hoy actúa Manolo Escobar, pero solo hasta las doce”.  “Pues entonces llévense el teatro a las afueras, ¿no?” “Disculpe, ahora mismo llamo a ver si es posible bajar el volumen. Vam dormir poc, però el fart de riure que ens vam fer va ser de manual. “Mi carro me lo robaron, estando de romería/Mi carro me lo robaron, de noche cuando dormía” Amb dos collons, ¡sí senyor!