COPS DE MAR. ¿JA HAS PARLAT AMB EL MAR?

Lluny dels meus àmbits rurals i del lloc de comandament des d'on dirigeixo les meves invectives dominicals, allà, a la part alta del casalot, on es fon l'horitzó amb els verds del camp i els dels afilats pins, ara em trobo envoltat d'aigua per tot arreu, aquí l'horitzó és cel i aigua, aigua i cel. Encara no he fet contacte amb la realitat mundana, amb els carrers, amb les llargues passejades entre les palmeres que cusen les costures del mar. De moment l'únic protagonista que regna en tertúlies i comerços és el sol, el sol escampant la seva despietada i sufocant dictadura per tots els racons. Demà sortiré a buscar una impactant caixa de bombons per el meu protector, l'aire condicionat, i un espatarrant ram de flors per a la Mare de Déu de les Neus, perquè no deixi de bufar, si us plau.

És en aquestes èpoques quan algú a qui aprecio molt, sempre em diu "Ja has parlat amb el mar, perquè tu sempre a l'estiu parles amb el mar, no?" Doncs no, no, encara no he tingut ocasió de fer-ho. De totes maneres, dubto que l'amic Neptú, amb l’atrafegament que porta ara, pugui prestar atenció a les ximpleries i banalitats que jo pugui explicar-li. En tot cas, són les seves acerades i encertades respostes les que donen sentit a la trobades. A més, no estic passant precisament les millors setmanes de la meva vida, però això és una altra història. Hi ha històries que et nuen la raó i t'emmarquen en blanc i negre.

De l'última vegada sembla ser que va quedar per aquí algun diari, en arreplegar-los he reparat en una notícia de tercera fila que l'encapçala d'aquesta manera, "Olvido Hormigos posa un anunci a Instagram per trobar feina i adjunta foto en bikini". Cony! He flipat. Vista la foto en qüestió no tinc cap dubte que la Sra. Hormigos s'haurà vist obligada a contractar una secretària per a refusar una allau d'ofertes de treball. M'he assegut per llegir les seves declaracions i no em fa vergonya dir que he vessat unes crues llàgrimes, no n'hi ha per menys "No em reconec en la dona que vaig ser. Penso que com se me'n va anar tant el cap, el sexe no em donava la felicitat. Penso en els meus fills i veig que no és normal el que he fet (...) he renunciat al sexe. Puc passar sense això perfectament. Vaig passar una etapa súperboja, cada vegada que hi penso em dic: Mare meva! no em feia feliç, era només sexe. Ara tant me fa, prefereixo evitar-ho. A la llarga dius: ¿Per què? ", confessava Hormigos. ¡Òstia que fort! Però què li passa a la Hormigos, potser ja no sent les formigues al seu interior. On ha quedat aquell clam, aquell horrible malson que li impedia el merescut descans, entre casquet i casquet, i declarava "No faig l'amor enamorada, només m'interessa per plaer, per sexe". Estremeix comprovar fins a quin punt les persones podem canviar, mutar, transitar del fang a l'empedrat, de la nata a la trufa, de les brases al fred, en fi, de l'infern a l'altar. Pobre ovella esgarriada, necessita urgentment una feina que l’ompli, que la lliuri del seu passat indecorós, aspira a ser un membre més de la societat treballadora. Bé, membre potser no, ja ha tingut un batalló de membres, i ben eixerits.

Se’m trenca el cor en sentir-la "Deia fa mesos que vivia una etapa més feliç amb el seu marit tot i que reconeixia que la seva situació matrimonial havia canviat molt poc". Ben dit Hormigos, cony !, un mal moment el té tothom, compra-li ja al teu marit un bonic barret d'ala ampla, si pot ser que sigui de palla, i del bracet i carrer avall canta-li allò de desde el día que te vi, basura me volví. I aquí pau i després glòria, cony! I també li dius que si té temps que se’n  vagi i parli amb el mar, de formigues, per exemple. Qui no diu que amb l’aigua salada no li puguin caure les boniques incrustacions frontals. Ole tú!!