JEP (5) JA TÉ RÀDIO

JEP (5) JA TÉ RÀDIO

Sembla que tornarem aquest any a repetir una Setmana Santa descafeïnada, avorrida i sense solta ni volta. Enyoro les passejades amb bicicleta al costat de la riba de la mar, aquest mare nostrum hipnotitzador. Això sí, tenint cura de no fotre’m  una hòstia com l'any passat que em va jubilar quaranta dies i quaranta nits. Canell nou.

Al Jep no li agrada la platja. Em va retreure no haver-lo tret a passejar durant tants dies. Li vaig dir que era pel guix al braç, però era mentida, em vaig acomodar a casa i em feia mandra sortir. Altres ho van fer per mi, però no m'ho va perdonar. Ja saben, Jep, més que un gos és un home amb instints canins. Borda, però no mossega.

Dimarts ens va deixar Joan Margarit, sens dubte el més brillant poeta contemporani català. El seu bast llegat literari és com un preuat tresor a tota la humanitat. Literat, conferenciant, poeta i arquitecte de càlcul d'estructures. Una vida pletòrica i prenyada d'experiències. No fa ni un mes vaig acabar de llegir el seu llibre "Per tenir casa cal guanyar la guerra", sense ser-ho, és com una auto biografia del personatge que enlluerna pels múltiples avatars de la seva infància i adolescència. Una lectura que no oblidaré mai per la seva amenitat i interès. Llorejat en múltiples ocasions i traduït a diferents llengües, ha anat escampant mestratge per tot arreu. Vaig tenir el privilegi de compartir amb ell algunes vegades, fa ja molt de temps. Descansi en pau.

Aquesta setmana no els parlaré de la punyetera llenya, no, ha pujat la temperatura i es nota que a casa tirem menys fum i, per tant, s'han reduït els viatges al magatzem. Motiu pel qual, Jep, està més content per no torbar els seus pensaments de solitud. Dilluns li vaig regalar una ràdio vella, dels temps d'Antonio Machín, i el paio es passa el dia escoltant música, ja saben, clàssica.

El tema eleccions també el podem obviar, i dic bé, eleccions, no ereccions. Els confesso que estic de política fins als mateixos bessons, una parida sense precedents, entre altres raons perquè de el fer i el desfer de tota aquesta colla d’equilibristes depèn un tros molt suculent de les nostres vides. Del que queda de les nostres vides, perquè a el pas que anem ...

L'única novetat, a part de tallar-me els cabells, ha estat canviar al subministrador del meu centre de comunicacions íntimes i públiques, de Movistar a Orange. N’estava ja fins als nassos, veurem si ara apareix un altre nas. És tant la paperassa d'Usuari, contrasenyes, derivacions, enllaços, SMS, correus i la mare de Calcuta, que se t’acaben les ganes de fer canvis. Vivim entre una amalgama d'endolls, connectors, entroncaments, fibra, reproductors, altaveus, convertidors, impressores, cascos i la mare que el va parir, que quan ja tot està a punt és l'hora d'anar a dormir. Això sense comptar que un dia, entre un mar de cables, no acabis estrangulat o electrocutat. Per posar un exemple.