JEP (6) Música

 

JEP (6) Música

Jep esta llegint el diari mentre escolta, fluixet, música al YouTube. Li vaig comprar un gosset de peluix i sempre el porta a sobre. També dorm amb ell. Se sent obligat a cuidar-lo i vigilar-lo. Com el seu pare, vaja. Me’l vaig emportar a Cambrils el dimarts, ha dinar. Llàstima que no em van permetre d’entrar-lo. Si hagués sigut petit potser sí que a sota la taula... però ell fa cinquanta cinc kgs, i no pot ser. Al lligar-lo en un pal davant de la bateria de iots que hi havia amarrats al port de Cambrils ja es va tranquil·litzar. És com un crio, però molt savi.

Parlant de música, ahir el Jep, que també és membre de dret del Pen Club Música, em va fer unes reflexions que em van fer pensar:

-Escolta Pep, vols dir que no et repeteixes més que un lloro penjant música al club?

Home, dit així potser sí, però també has de tenir en compte que hi han partitures fantàstiques i que no són fàcils de recordar. Saps allò de la letra con sangre entra? Aquí no hi ha sang però s’ha de picar pedra. Crec jo.

-Doncs mira, aquí no es paga perquè si no jo ja hagués fotut el camp?

Per què, tu escoltes el que vols i penges el que vols? Precisament jo crec que aquesta és la gràcia, la gran diversitat, el gran ventall acolorit d’opcions i gustos. Hi ha gent per tot i músiques per a tothom.

-Doncs ara que ho dius, tu cada vegada en penges menys i se suposa que ets l’administrador de la pàgina.

Sí que ho soc, més que administrador, inventor. El fet és que l’any passat determinades circumstancies que no venen al cas, em van allunyar molt dels meus compromisos. Però no pateixis, mentre hi hagi gent com en Jordi Cerdà, enciclopèdia musical, la vida continuarà i la música cavalcarà imparable entre tots nosaltres. La fe mou muntanyes.

-No he entès res del que m’has dit.

Doncs espavila i aprèn a esgarrapar la guitarra. Mira, t’ho resumiré en una bonica frase: La música es la palabra del alma sensible, como la palabra es el lenguaje del alma intel·lectual”

-Segueixo sense entendre-ho.

Doncs que et bombin i jeu.

El meu net Aleix, un paio com cal, un temperament jove, fresc, reservat i àvid d’aventures, estudia un cicle combinat d’enologia i formació corrent per l’edat. Un crac. Aquesta formació de l’esperit i la sapiencia el segueix a la capital del Priorat: Falset. Tant ell com jo vivim a uns 60 kms de distància, de dilluns a dijous viu allà, divendres dissabte i diumenge al cau. Deu fer una setmana que el vaig anar a buscar un divendres al migdia. En arribar quasi allà, en una corba sinuosa i espai per aturar-se, em vaig adonar des de un mirador, de la grandesa del Priorat, terra singular per moltíssimes raons. La conec molt bé, i sempre m’hipnotitza. Algun dia el dedicarem a aquesta terra de vinyes costaneres.

He encès des de casa la càmera que tinc al magatzem i no ho diríeu mai; El Jep rascant una guitarra amb el seu gosset de peluix d’amunt del cap.