Corren
uns aires viciats, es podria dir que oxidats. Des de la nit dels temps tot el
que ha volgut i demanat la societat, és quelcom guanyar-se la vida i viure en
pau. ¿I haurà alguna cosa més senzilla i raonable? La gent viu atemorida i
preocupada pel maleit virus. Ja fa un any que les tenebres de lo desconegut van
fer niu a tot el planeta. La incertesa, el dubte i la por han fet tot el que
estava a les seves mans per doblegar la gent. I ho han aconseguit. La mort, la
por i el dubte creen immobilitat. Paràlisi. I així estem.
¿Ens
sentim recolzats i protegits per tots els mandataris que tutelen i vetllen les
nostres vides des de els seus castells de proa? No, ans al contrari, pel que fa
a Espanya, Catalunya inclosa, hem arribat a una mena de punt sense retorn. Dic
sense retorn perquè aquí no claudica ni dimiteix, per greu que sigui la seva
mancança. Són uns barruts sense pal·liatiu, que l’únic que els preocupa és la
seva posició guanyadora, en la poltrona i en la butxaca. Si anem mig tirant,
sense llançar res, és gràcies, com sempre, als professionals anònims, a tot el
cos sanitari en el cas de la plaga negre, i a l’empresa i treballadors en el
dia a dia per poder fer bullir l’olla. Els governs i institucions annexes, de d’alt
a baix, estan donant un lamentable espectacle, on paga el pato un que passava
per allà i el causant del delicte es passeja altiu i provocador. Ara sí que
Europa ja comença a veure la mosca a l’orella, que ja ho sabia però mirava a
les papallones. Confiem en que aviat els comenci a estirar les orelles o els
baixos, perquè el moment és gaire bé insostenible. Segur que s’entendran perquè
a fi de comptes, ja saben, Espanya frueix d’una democràcia sòlida i plena.
Em fa molta gracia lo de democracia plena. Ultimament i estadisticament, de totes les democracies europeas, la plena era la última. Algun dia els nostres politics, tots, han de despertar i deixarse de arrels monarquiques, rancies dretes i anar per feina. El futur es el mateix que el de França, Alemanya, Italia, etc..Menys flors i mes treball, dia a dia.Escoltant les necessitats del poble i donant sol.lucions.
ResponElimina