Moments S.I.H

 

SIH és la formula literària amb la què Suso del Toro ens resumeix, com un anagrama, la forma de procedir de l’estat espanyol des de què Espanya és això, Espanya. Sotmetre, Imposar i Humiliar. I efectivament és així. Mai, jamás de los jamases, s’asseu a una taula a negociar, a debatre, a escoltar l’altre banda, a conèixer les seves necessitats, aspiracions, projectes de futur, aportacions o millores. Ells acostumen a basar les seves eternes negatives en un brusc exabrupte “Por cojones y punto”. Bé, ja hauríem de estar acostumats a aquestes delicadeses, però costa, costa i cansa.

Espanya és un país que només creu en el bipartidisme, i a la força, perquè per molts el ideal és el partit únic. Tenen un curiós sentiment de propietat, d’exclusivitat, d’agut centralisme. Tant mateix tot el que pugui passar fora del límits de Madrid, s’ho miren amb una mena de menyspreu, de provincianisme emprenyador. Catalunya té en aquest rebost de teranyines una importància cabdal, absolutament imprescindible pel bon funcionament del estat del benestar malgastador. Recomano la lectura de “Yo, el Rey” de Pilar Eire, però aviso, els pot donar un estrenyiment inesgotable.

Catalunya des de els temps de la república ha tingut una sort de polítics com per posar-se a córrer, un desgavell sense parangó. Som molt demòcrates, sí, tenim un ramet de partits polítics, però no han sabut que fer durant els darrers quaranta anys i, el que és pitjor, no s’han posat mai d’acord per anar tots a una, aconseguir els seus propòsits, i tornar-se a barallar després. Catalunya està trista, fosca, gris, impersonal i sense nord. I no parlo de virus, que també. Potser podríem anar a Holanda o Alemanya i contractar polítics professionals, els d’aquí els donem ja per amortitzats, tots.