Ja fa un temps que em van deixar escriure a La Vanguardia digital un cop per setmana, habitualment els diumenges. Provarem vaig pensar, i mira per on m’hi vaig quedar vuit anys sense fallar cap setmana. Cap ambició ni una de despuntar en res, merament distracció. Explicar els meus curts i llarcs viatges per el món i posar de relleu la immensitat de bajanades diaries que ens trameten diaris i televisió. Avui no ho podria fer. Son tantes i tan variades les animalades diaries que es fa molt difícil poder seleccionar. La societat s’ha transformat, el que abans en deiem valors, avui es pura diarrea mental. Ep! També hi han notables millores en molts aspectes. No pertanyo al club de rememorar el passat amb nostàlgia.
Jo ja no tinc edat per fer-me un tatu a l’esquena, el pit o la punta del que ja està en vaga permanent. De politica ni parlar. Tenim uns politics amb maneres tavernaries, ignorants, camorristes, aprofitats i maquiavelics. En quant als politics catalans, mare de Déu, un grapat d’inutils perduts en un bosc de matolls i brossa.
Vicens Lozano, magnific periodista especialitzat en temes vaticans, explica en l’intrigant llibre “Intrigues i poder al Vaticà” un dinar en un restaurant de luxe a prop de la Santa Seu, convidat per un cardenal i alguns bisbes, que a l’hora de les postres els van portar el menú on s’hi podia escollir -amb foto- des-de nois molt macos, prostitutes de la familia i degenerats grupals o gais vestits d’escolanet. Vicens va marxar.
Que sempre hi ha sigut tot això? N’estic segur, però no per una crosta religiosa, sinó per una putrefacció de l’ètica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada