YES SIR, YES

Les conseqüències d'una sortida de la UE mitjançant un referèndum -paraula temuda a Espanya- a la Gran Bretanya, tindrien conseqüències, sens dubte. Conseqüències devastadores per a determinats països de la Unió Europea per la transcendència econòmica que suposaria la desaparició d'un gegant, amb contribució neta a les arques de Brussel·les, i també per als propis britànics. En concret, si abandonés la UE no és menor la circumstància que el 50% del seu comerç es realitza a Europa i que durant els últims 20 anys la part del lleó d'inversió estrangera directa procedent d'Amèrica de Nord i d'Àsia com a plataforma de entrada en el major mercat del món. La seva contribució a la UE és de 11400 milions d'euros.

D'altra banda, una cosa que posa els pèls de punta a Brussel·les, seria l'efecte dòmino que causaria en altres països en els que no acaben de veure amb claredat aquesta permanència i subordinació a un escenari legislatiu que minva la sobirania dels estats. Ja veurem, els anglesos mengen a part i les seves decisions són imprevisibles. De moment la població sembla estar dividida en dos segments molt igualats. En última instància el referèndum del proper mes de juny ens traurà de dubtes. És obvi destacar que tant Escòcia com Irlanda els ha faltat temps per manifestar que en cas que Anglaterra s'exclogui de la UE, ells sol·licitaran immediatament un referèndum per independitzar-se de la British.

Com es veuen a Espanya tots aquests moviments llunyans però tan propers a la realitat de tots? Sense pretendre generalitzar crec que aquí hi ha per a tots els gustos. A part de Catalunya, Llevant i zones del Nord, on sempre hi ha hagut una tendència i bona disposició cap a tot lo europeu, sobretot a Catalunya, i parlo d'història, cultura, llengua, balança comercial, art o turisme, en la resta són tan europeus com jo aficionat als toros. Aquí també mengem a part com els de la city, però per impuntuals, egoistes, envejosos i ignorants en proporcions colossals.

No hi ha més que veure les imatges retransmeses per televisió en què es veuen polítics espanyols "dialogant" amb líders europeus, per donar-se compte de la importància que els mereixem, les expressions que manifesten i els gestos de complicitat que simulen sentir. Fora del retorn del deute contret amb la UE, que mai serà retornat, Espanya els importa un nap. No us perdeu per res del món, per situar-vos ben situats, les cares de Donald Tusk o David Cameron fent un a part i concedint tres minuts a Mariano Rajoy repartint somriures i uns sonors "yes sir..yes", i els asseguro que el sentiment de vergonya aliena, alerta, els pot provocar coïssor íntim. Què aporta ¡aquesta gran nació, la més antiga del món! a la Comunitat Europea? Res, com a molt peticions de money.

"Catalunya demana i Extremadura paga", recorden aquesta lletania? "No permetré que es trenqui Espanya, ni pacte fiscal ni privilegis per a Catalunya". Els sonen aquestes paraules? Pertanyen a José Antonio Monago i Susana Díaz, presidents d'Extremadura i Andalusia. Dues regions poc europees que se sàpiga, subsidiades permanentment per la UE i per un tracte fiscal espanyol discriminatori, que penalitza les regions més actives en favor de les menys dinàmiques. Bé, doncs aquests polítics faran campanya en el seu moment a favor de la permanència d'Anglaterra a la UE, perquè de no ser així es reduiria molt sensiblement el flux de recursos provinents d'Europa. D'aquí la importància transcendental del futur referèndum de les illes. I si en el cas de València, Balears o Catalunya, la contribució a l'erari ja és asfixiant, què serà el que se'ls passarà pel cap a aquestes regions receptives? Una altra volta de rosca a l'espoli fiscal?

Tornarà a dir la Sra. Díaz que ella no permetrà, que s'oposarà, que intervindrà, que mediarà si es tracta un pacte fiscal amb Catalunya. I el Sr. Monago seguirà atenent les nostres peticions, ens tornarà a pagar la ronda? Ja sé que molta gent no ho compartirà, i ho sento molt, però de no haver-hi un tomb polític a l'estat espanyol, un reset absolut en tots els nivells de l'Administració, Constitució inclosa, això no hi ha referèndum que ho arregli. I per seguir amb aquesta indefinició i maltractament, mirin, ampla és ... Europa.