PER FI! JA TOT VA BÉ

Malgrat els cabuts i derrotistes, les coses comencen a marxar francament bé, la crisi ja ha passat és expressió quotidiana i recurrent. S’ensumen indicis molt evidents que a Espanya l'economia i la natural bel·ligerància política, han enfilat el rumb de la prosperitat i el correcte camí navegant a tota màquina. Mig Europa es descobreix en felicitacions mitjançant declaracions i articles periodístics de reconegut prestigi, que deixen lloada constància d’aquests èxits. No tot han de ser andanades ni retrets a un govern -actualment en funcions- que es va imposar des dels seus inicis la reconversió del país cap a la modernitat, la demolició de les seves velles estructures administratives, la lleialtat i honestedat dels alts càrrecs i el repartiment equilibrat i just de la riquesa en tot el territori.

Tot això no és obstacle perquè determinats serrells, com diria el meu perruquer, i objectius de menys quantia, com diria la meva tia, que estiguin encara en situació de standby, com diria el pesat del meu informàtic. Així és, ja vaig comentar fa uns dies que Die Welt, com La Razón però en pla seriós, diu que a Espanya la corrupció endèmica en el govern i l'administració, així com en gairebé tots els partits de l'espectre parlamentari, se situava al nivell de una dictadura del tercer món. Tampoc cal exagerar, ja sabem com són els alemanys. A vegades es tergiversen les paraules: el ciutadà Rivera va declarar en el seu dia ni més ni menys que "pactar amb Rajoy, mai, sóc un home de paraula i no pacto amb corruptes" Es va confondre si. En fi, meres bagatel·les.

Però centrem-nos, per a mostra un botó, hi ha coses més rellevants, com ara el consum intern, bàsic per a l'enlairament econòmic. Segons un article de Bloomberg, que no és la gestoria de la cantonada, constata que els espanyols tornen al bar, per fi, després de set anys al país es van obrir més bars dels que es van tancar per la crisi, i això és un fet de transcendència. Espanya és el país del món amb major nombre de bars per habitant, un per cada 175 persones. Al Regne Unit, un per cada 500 persones. Per tant el consum intern s'activa com l'escuma de la cervesa, mai millor dit, no crea riquesa ni ocupació, fomenta el diàleg de besucs i, com a molt, és causa d'un ou de tendinitis de colze. Que no és el Brexit, paraulota lletja estrangera. Més notable i sorprenent és el descobriment de Der Spiegel, que és com l’ABC però en versió rigorosa. Comenta que la disminució de la migdiada a Espanya es vincula amb el rescat bancari que va sol·licitar Espanya a la troica. Em quedo astorat, amb un ai al cor, ignorava que havia disminuït la migdiada i, per tant, les dues hores de dinar i el cigaló de la coñás amb gotes. A saber si va ser una decisió lligada a l’acolloniment  de la població o instruccions directes del premier espanyol -lo de premier és una llicència, amb permís-.

"L'enveja existeix només en aquelles persones que no saben acceptar la felicitat dels altres" No em negaran que la frase no és carrinclona, fòssil i cutre. Però és veritat que arriben certs efluvis d'Europa en aquest sentit. Sí senyor, anem millorant i encarrilant una nova etapa. No importa pas que els ferrocarrils a Catalunya siguin una broma de mal gust, que les carreteres estiguin a rebentar per falta d'infraestructures, el port sense connectar a la senda europea, les finances en coma, el corredor mediterrani alentit, el sistema d'educació i l'idioma permanentment amenaçats, el govern i parlament de Catalunya intervinguts per la justícia polititzada, personatges públics embrutits per les clavegueres de l'estat, practicar sobre la base d'una històrica ignorància l'hostilitat xenòfoba cap als catalans, una manipulació informativa sense precedents a Europa, un trenta per cent de la població sobrevivint com poden etc. I en aquesta línia, un munt de tonteries més.

Dit per veus autoritzades, no la meva, Catalunya és el problema més important i explosiu que té Espanya. Solució a l'espanyola; Rajoy i Rivera no es posen d'acord amb la corrupció, però sí en l'acotament i limitacions a Catalunya. Efectivament, tot va molt bé, però saben que els dic, estimats amics, que com més aviat ens gratem les nostres pròpies puces, millor (de bon rotllo, eh!)

(La foto il·lustra un detall del consell de ministres)