Setmana de transició, poques
novetats a ressenyar, o sigui, segueixen creuant els vents i pentinant a
contrapèl aquest desgavell i devastat país al qual alguns anomenen marca
Espanya, com podrien dir-li marca Citroën. Ahir dimarts, la fiscal general de
l'Estat, Consuelo Madrigal, Agustina Madrigal per a Pilar Rahola, va agafar
l'escombra d’escalfar el clatell per repartir candela als díscols
independentistes en un solemne acte amb motiu de l'obertura de l'any judicial.
Pel que sembla, cosa seriosa, no ximpleries com la Diada a Catalunya. Un
servidor, que és profà en qüestions de legalitat i formalismes de cintura cap
amunt, li passa una cosa semblant a Rahola, en menor mesura perquè sóc més
bobo, i és que no he comprès molt bé el discurs de la Sra. Fiscal. Diu
textualment que "la llei està per
sobre de tot i els que la incompleixen posen en perill la democràcia",
"la Fiscalia actuarà per totes les vies” (recorden...No els n’hi passarem ni una) "La demagògia de les forces
independentistes que contraposen legitimitat democràtica i legalitat
constitucional". És curiós que en un acte de gran importància de les
estructures d'Estat, s'empri tanta dedicació a Catalunya, gairebé que és un
honor i tot.
Però a veure, a veure, en
primer lloc el màxim interès a Catalunya és celebrar un referèndum per poder
saber d'una vegada quants jugadors té cada equip. Petició que no fa l’Antoñito el Mandonguilles sinó el 80%
de la població catalana, i dins d'aquest percentatge hi ha la tira de jugadors
que no volen participar de la Independence
Catalonien league, però volen manifestar-se mitjançant el vot (i urna, és
clar). Aquests no són independentistes, però per exigir un referèndum també
entren al vestidor dels amenaçats, els proscrits, els menys democràtics
d'Espanya. Ja m'estic embolicant, gairebé que ja no distingeixo entre bons i
dolents, autoritaris i demòcrates, lleis o societat, submissió a les lleis o
són les persones les que fan les lleis, acomodar-se a la llei o acomodar la
llei a la societat. Exigir més democràcia mitjançant el vot o prohibir que la
gent pugui expressar-se. Ja dic, se’m creuen les neurones.
És normal que una fiscal
general faci un discurs amb tanta pólvora política? No ho sé, sóc un totxo.
Quan es diu que la llei està per sobre de tot i els que la incompleixen posen
en perill la democràcia, a què ens referim? A fer concentracions mastodòntiques
per tot el territori en un ambient reivindicatiu, festiu, familiar i mancada de
incidents (com no siguin d'importació) o tenir ministres i directors Antifrau
que conspiren per destruir la reputació d'adversaris polítics. Convocar la
població a un referèndum de cartró pedra, amb urnes de cartró o enviar alts
càrrecs a Andorra per amenaçar la banca amb la finalitat de que subministren
informació de polítics catalans. Ja dic, sóc curt de llums i no sé discernir,
és el que té ser català, no entenem, no som solidaris amb el país, no insistim
per parlar, negociar, acordar, no hem seguit durant anys estrictament la llei.
No hem col·laborat amb els governs d'Espanya per poder crear majories en temps
de vaques magres, donant una maneta. No hi ha una cascada d'articles del nostre
Estatut que han estat suspesos pel Constitucional, havent estat copiats per
l'andalús i no recorreguts.
De veritat, ho juro, arriba un
moment que ja no sé si Déu va fer l'home o l'home va sorgir d'una patata. És
igual, alea jacta est, que diria un
estirat presumptuós com jo. Em pregunto si no estarem tots una mica bojos, les
coses haurien de ser més senzilles, més fàcils. Si en tota l'Europa
civilitzada, per posar un exemple, hi ha desenes de països amb governs de
coalició, perquè resulta impensable a la marca Espanya. Si en aquests mateixos
països es dialoga i es discuteix fins a la sacietat tots els maldecaps que
origina l'acció política, perquè a la marca Espanya es lliuren del mort i el
traspassen al Tribunal Constitucional?
Que potser han perdut la parla, Sr. Rajoy?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada