VENC VOT

Doncs sí, poso a la venda una de les parts més íntimes de l'intel·lecte. Perquè les altres, les altres parts que no formen part de l'intel·lecte, no puc posar-les en subhasta, les necessito i, arribat el cas, tampoc és previsible que hi hagués moltes bufetades per licitar. Sembla que es confirmen les pitjors expectatives, serà necessària una tercera convocatòria per dilucidar qui cony ha de dirigir aquest catxondo país. Lo de catxondo dit amb tots els respectes, una pell de brau no és divertida, ho són els ineptes professionals de la cosa política que, lluny de dedicar-se al noble menester de legislar, inverteixen el seu temps i els nostres diners en sestejar al parlament, compartir copes, abraçar-se a ganivetades, i posar en dificultats els seus flàccids ventres en fondes i ventas, cruspint-se el bo i millor. Això sí, tirant de Visa Or que tan exemplarment els hem facilitat els votants. Som així de singulars. O de ximples.

Anem a veure, un vot és un vot, no cal oblidar que de vegades un sol paperet d'aquests pot encimbellar un diputat a la poltrona o baixar-lo als inferns. Sense targeta Visa, sense luxoses estovalles, exempt de vacances pagades, sense amant. Aquest és el motiu pel qual he posat el meu vot en venda, i encara que amb còmodes terminis de pagament, el seu preu és alt dins d'una escala tarifària que contempla el partit al qual pertany, el pispa que pugui ser i el grau de corrupció que tingui la organització política. Normes que determinen per eliminació als partits que gaudeixin de prestigi, prudència, credibilitat i honradesa. Aquests cotitzen a la baixa, massa demòcrates, res corruptes i models a seguir. No interessen.

No és difícil d’entendre que si són incapaços de fer bé la seva feina, siguin la rialleta de tota Europa, cobrin per dropejar i ens amenacin amb noves eleccions per a les festes de Nadal, un s'hi oposi amb totes les seves forces a tan absurd rumb encara que només sigui per amor propi. No li donaré  l'esquena als torrons ni al rostit de cérvol finlandès, o les nadales dels nens davant del pessebre de figuretes de fang i les d'ofensiu plàstic, perquè a un grupet d'amics se'ls ha ocorregut optar a la Visa Or que tot ho veu i tot ho paga. És a dir, nosaltres som els Visa. Fins aquí podíem arribar. Almenys a Anglaterra pots arribar-te a casa del Sr. Diputat i dir-li a cau d'orella << Tu ets un joputa perquè no has complert el que vas prometre >>. Però aquí si ho intentéssim ens tancarien a la cangri per joputa, que és molt diferent. Són dues vares de mesurar: un mesura i l'altra et fot.

Això no és Londres, ja ho sé, on un cap de files pot arribar a equiparar-se, treballant dur, amb un Lord i residir a Kensington & Chelsea i els dimarts sopar a Alain Ducasse at The Dorchester de Mayfair, on a més de menjar exquisideses, en acomiadar-te et fan un vestit a força de lliures esterlines. Però alerta! Si el diputat no defensa a capa i espasa les seves promeses esbombades durant la campanya electoral, pot acabar sopant cada dia sota un pont del Tàmesi. A Espanya l'operativa és diferent, com la quadratura del cercle, és a dir, un bodrio. Aquí ni el conserge compleix amb el que s'ha dit, per les nits es posa cec de tintorro al Viva Espanya i algun cap de setmana s'apunta a la munteria de Don Fulano, que no persegueix a la guineu, com a molt algunes zorrillas. I com es dóna el cas que en el seu dia no va prometre res o res creïble, en les properes eleccions segueix sent votat i a viure que són tres dies.

Ja dic, venc el vot per a les festes de Nadal. Si es confia en la meva honradesa el preu és més assequible i compliré la meva paraula. Si per contra he d'anar a votar acompanyat del client i a l'hora que digui, la cosa ja és més onerosa (Em perdo el cérvol finlandès, el moment espiritual dels nens o la migdiada reparadora). Abstenir-se curiosos i butxaques minvants. Dono referències i si cal canto ranxeres al compàs de la guitarra camí del col·legit. Facilitats de pagament.