LA MADRE PATRIA (l'amant, el seu gendre i el de les gallines)

Dit i fet, aquest país no té solució, és un veritable galimaties amb ínfules de gran estat, de nació exemplar. Tant és així que es permeten donar un cop de porta a la voraç i omnipresent podridura de la corrupció. L’amiguisme, les portes giratòries, el desgovern,  l’amigable entesa amb la justícia, la mentida i tantes coses, campen pel seus respectes al llarg i ample del sistema, sense que li passi a ningú empal·lidir-se  el més mínim, ni disculpar-se per les ingents ficades de pota tan arrelades en la seva menjadora de penes diàries.

S'ha creuat un desert de gairebé un any sense govern i de sobte els seus discursos s'han tornat triomfalistes, Espanya va bé, treuen pit i presumeixen amb xifres recentment impreses del gran llibre de les mentides, el volum de tapes dures i rivets d'or que conté les sagrades escriptures de l'embolcall nacionalista , el sant grial del nacionalisme espanyol més ranci i excloent. Novel·les cavalleresques de nobles hidalgos castellans que van fer ampla Castella aixafant als seus habitants, a la recerca del poder, el domini i el vessar de les seves alforges. Van trobar un filó a les Amèriques, enviant caravel·les plenes de rufians i malfactors amb els quals massacrar tot natiu vivent en nom de l'espasa i la creu, espoliant pobles i hisendes, i desvalisant fins a les entranyes als seus habitants. Fins que els van fer fora, d'allà i de totes les parts del món on van gosar ficar-hi el nas. Me’n ric jo de l'anomenada Madre Patria, vagin vostès a qualsevol país sud-americà i esmentin lo de la Madre Patria, els miraran amb desdeny i, amb sort, sortiran corrent palpant-se la cartera. Els seus descendents els coneixeran de seguida, són tota aquesta bona gent que ens estan donant la matraca fa anys "porteu-vos bé catalans, no feu bogeries ni coses lletges. Val més junts que escampats, a pagar i callar ".

Federico Trillo, membre destacat del muntatge PP, murcià, amant de Shakespeare, Opus, col·leccionista de llustrosos càrrecs públics, conegut per les seves magnes cagades: Manda huevos! ¡Adreçar-se a les tropes de El Salvador amb un Viva Honduras !! Cágate lorito. Bé, tan insigne personatge, recent descavalcat de la seva poltrona a l'ambaixada del Regne Unit, ha sol·licitat la seva reincorporació al Consell d'Estat del que és lletrat. Però resulta que el Consell d'Estat acaba d'emetre un dictamen pel qual culpa al Ministeri de Defensa del desastre del Yakovlev-42 en què van morir 62 membres de l'exèrcit espanyol, sent ell ministre de la cosa en aquell moment. Les famílies dels morts s'han posat les mans al cap pel despropòsit de l'ex ambaixador, ignorant que com a molt continuaran amb les mans al cap. És ofensiu i penós.

Els autèntics espanyols, celler pota negra, estan que es pugen per les parets pels fanalets retallats que recorden l'estelada a la cavalcada de reis de Vic. Més del mateix, si els catalans ens sentim orgullosos de la nostra identitat i procedència, resulta que som poc menys que uns terroristes i gentussa. Per contra, si es tracta d'enaltir els sentiments casposos i rancis de l'espanyolisme cañí i canyer, llavors és patriotisme. Manda huevos, sí senyor, com diria l'ambaixador defenestrat. Rajoy, amb la seva proverbial temprança i discreció ha intervingut immediatament: "Manipulació dels nens". Toma ya. Ho diu un home que es manifesta per Madrid, acompanyat de bisbes reaccionaris, nens, avis i fatxes d’oblidada estampa. O se'n va de turné per places i tavernes espanyoles per animar a la gent que votin contra Catalunya. Ole ahí! ¿Treure la legió en desfilades i processons, cabra inclosa, no és un atropellament a qualsevol principi democràtic? Això no té remei. L'espanyolisme ranci grinyola, però durarà encara perquè a Espanya li costa això de la democràcia, la democràcia de veritat. És per això que he comprat 5 innocents fanalets per als meus cinc néts. I el que ho vegi com un acte terrorista, que s’hi posi fulles.