ROYAL NAVY I D’ALTRES OSTIES

Fa pocs dies Mariano Rajoy, el impertèrrit, va anunciar a bombo i platerets el paquet d'inversions que el seu gabinet destinava a Catalunya per un import de 4200 milions d'euros. Ometo el fet de que aquesta assignació no és sinó una petita part del que se'ns deu per incompliment de pressupostos anteriors. Ara, el ministre Montoro, ha dit respecte a la susdita pasta que, “bé, sí, però que no”. O sigui, d'acord, molt bé, passi-ho bé. Això em provoca el dubte en pensar que tal joc de paraules es degui al cabreig dels que paguen poc i exigeixen tot, o que es degui a un darrer càstig a la terra que paga molt i gairebé no rep res. Per separatistes, díscols, rondinaires i maníacs de les urnes. Tot pot ser. Perquè serà que els catalans estan aferrissats en celebrar un referèndum i preguntar a la gent què cony volen decidir amb el seu futur? Per tossuderia, per tocar els bemolls, perquè són fans dels rovellons i calçots? Jo m'inclino a pensar que no, que no és això. Podria ser atribuïble a l'escudella i la carn d'olla? Tampoc, no crec. Llavors, hi ha la possibilitat que aquestes ànsies de votar siguin una mentida per encobrir al Timbaler del Bruc? Recordin que aquest aguerrit noi va triturar de tal manera el seu tambor que els cruixits i brams rocosos de la muntanya santa van expulsar al francès. Hi ha versions per a tots els gustos, sense anar més lluny avui he sentit a dues senyores d'edat cridant enmig de la plaça que de cap manera anaven a prescindir dels bunyols de Quaresma, els rodonets i els de l'Empordà. No és un tema fútil ni menor. A escassos metres, al passeig, una nodrida representació de la confraria de pescadors manifestava la seva oposició frontal a la desaparició del romesco, sent aclamada i animada amb gran gresca per part dels fabricants de Mocadors de fer Farcells. Portem ja tant de temps amb el conyàs de referèndum que ja no sé si volem votar o botar o saltar o brincar. Jo sí que vull perquè em sembla singularment patètic que no em deixin opinar. Voldran creure que cada vegada que sento la paraula referèndum, m’assalten a la ment Veneçuela i Corea del Nord, Perquè serà!

El Sr. Rajoy, que d'orador en té un tros, diu que Espanya és la nació més antiga d'Europa i un dels països més importants del món, glups! Ostia, ignorava jo tan edificants adjectius. Il·lús de mi, que creia que es resumia en truita de patates, Gurtels i toros amb dos agressius ous. Bé, bé, d'acord, però llavors ... si en aquesta posició tan majestàtica es troba en el concert de nacions, com és possible que no se li hagi enganxat res de països tan arcaics i tan importants. I no parlo de musclos al vapor ni tan sols del molt considerat entrepà de calamars, no. Em refereixo a la independència dels poders públics, a la corrupció, la negociació, l'equitat en la distribució dels recursos, la condescendència, no privilegi, amb els que més aporten, el càstig a una població de set milions d'habitants per no ser del teu gust, etc. En fi, petiteses que no es corresponen amb un dels països més importants del món.

Si serà important que ara resulta que amb el bye bye -Brexit- de Gran Bretanya, se'ls ha ocorregut clavar la dent al ronyós tros de roca conegut com Peñón de Gibraltar, que està ple de micos. Pel que sembla, allà sí que els agradaria fer un referèndum per saber l'opinió dels seus habitants -llanitos- que, com era d'esperar, ja s'han manifestat amb allò de ... i un ou. També han ficat cullera il·lustres Lords, Sires, ministres i militars anglesos, amb contundents raons: Una acció militar com la de les Malvines, tenim un exèrcit molt superior a l'espanyol i, a mig terme, esclafaríem Espanya, convidar a Londres als líders separatistes catalans i exposar a les Nacions Unides el desig de la Gran Bretanya que Catalunya sigui independent, al cap i a la fi els catalans, al contrari dels espanyols, són un poble obert de mires, atlantista i que fa mil anys ja comerciava amb Cornualla i el País de Gal·les. Ostia, vaja tios! I si preguntéssim als cinc mil espanyols que cada dia creuen la frontera de el Peñón per guanyar-se les papes? A les pàgines de The Sun he llegit "els gibraltarenys no volen als Follaburros dirigint el seu estratègic enclavament". Ostia, que fort !!