BERLIN 2

L’estació de tren de  Zoologischer Garten, és un bon lloc per arribar a Berlin. Fa quasi vuitanta anys les urpes del nazisme irrompien a la capital descobrint els seus malèfics instints que durant dotze anys tenyirien d’horror i glaçarien la sang d’Europa i el món. Bob Fosse, basant-se en un llibre d’en Cristopher Isherwood, Adéu a Berlin, va posar-hi les imatges del que seria un dels millors musicals a Broadway, més tard portat a la pantalla amb el nom de Cabaret. El film, entre boixaries, alcohol i sexe, descriu el inici i gradació  del que no es tardaria en conèixer com  el Tercer Reich.

El taxi m’ha deixat a la plaça de París, Porta de Brandenburg i del immens parc de Tiergarten, el sol no escalfa però consola i convida a passejar. A escassos metres hi ha el Reichstag, que fou Parlament de la República de Weimar, esclafat pel nazisme. El Shezan, a Neue Rob Str., és un discret i acollidor  restaurant molt a prop del riu Spree, suficient per carregar combustible i a tocar del Kitkat Club, ànima i caixa de sorpreses de Cabaret.

Liza Minelli entra en tromba en la primera seqüència de la pel·lícula i amb la indefinició d’una personalitat immadura, ja no cessarà  fins el darrer fotograma de fer una exhibició de nervi, de exultants facultats interpretatives, primer plànols, i d’unes portentoses dots al cantar i ballar. Malgrat la seva aclaparadora actuació , és en Joel Grey, mestre de cerimònies del local, el que es constituirà en amo i senyor de l‘espai amb una supèrbia actuació, premiada amb oscar. La funció diària planeja  a través de diferents quadres escènics d’aparent senzillesa “cabaretera” on el gran Fosse hi desplega tot el seu potencial creador per captivar a l’espectador i a l’hora interposar imatges sobreposades del letal virus que ja campa pels carres. L’ incertesa i la por s’alien per confondre i terroritzar la ciutat berlinesa. “Willcommen, bienvenue, welcome”,”Maybe this time”, ”Mein heir” Esplèndids pessics musicals que comparteixen la potent veu de la Minelli i el pervers truà d’en Grey. ¡Vuit estatuetes! 

Berlin és una ciutat culta, molt alemanya, com diria un babau, té tants museus com dies té l’any. De camí cap al hotel, al oest del parc Tiergarten, una paradeta a Potsdamer Str., per veure l’edifici de la Berlinale on tants i tants somnis s’han llorejat amb l’ós daurat. És una de les meves múltiples contradiccions, que m’agrada el cine però hi vaig molt poc. Tinc passió per les histories ben escenificades per poder contraposar-les al seu més pur origen literari. O inventar alternatives, que també és un passatemps.

No em reclouré sense donar un cop d’ull al Erotik Museum de la senyora Beate Uhse a Potsdamer Str., prop del Zoo. Aquesta iaia va passar de pilotar un avió a la segona guerra a regentar un conglomerat d’empreses relacionades amb l’erotisme més recalcitrant. El museu reuneix tants artefactes, estris, trastos,  icones i aparells referits a la sexualitat, que s’ha situat com a capdavanter  d’aquest negoci a Europa. Una superfície de 1800 mts2., dedicada a les més rebuscades virtuositats genitals. Art Shunga japonès de Utamoro, amb uns insignes penis dels de Ja hi pots pujar de peus marquen la diferència.  

A la sortida del palau dels sentits ofegats , un cafetó davant del Carlton per reviure escenes  d’ara farà vint anys en que un grupet d’amics amb menys innocència que il·lusions, transitàvem esvalotats en mig d’una multitud embogida mentre queien els primers trossos del mur. Era el 9 de Novembre de l’any 1989. El primer cop que Europa reia de veritat de pura esgarrifança. Es va desempolsar i treure de la capça el somriure tants anys guardat. Els berlinesos ja no dirien mai més “Els vells somnis eren bons somnis. No es varen complir, però me’n alegro d’haver-los tingut”. Aquella nit tot era un espetec d’emoció, de plors i d’abraçades, ja havien canviat per “Don’t  worry, be happy”.

Dinou anys abans a la mateixa ciutat, en una tarda nuvolosa i temorosa, en sortir del cabaret la Sally li diu al Brian “Viu i deixa viure”. Potser era una premonició del que encara tardaria massa temps en poder acomplir-se. Berlin.