Has
jurat guardar-me amor etern, deia ell, ruc d’ell, per tant
ja no em podràs posar banyes en tota la
vida, va concloure el ruc. La resposta a tan oníric raonament no es va fer
esperar. Vés ha prendre pel cul i no
diguis més bestieses, va dir ella mentre es tensava les gomes de la seva
braga/bikini. L'acció es desenvolupava a escassos dos metres de la meva copa de
vi blanc, molt fred, és clar. El veranda, amb els braços i cames empastifats de
inintel·ligibles ratlles blaves, quan es desprenia de la seva gorra de
guerriller, presentava un micro crani plantat de pèls grocs a la part superior,
el terrat diguem. Els laterals del crani, presumiblement, s'haurien esquilat
amb el ganivet elèctric de tallar xoriço. Style
Changui. La seva suposada “promesa”, escampada per la tovallola, destacava
per les tres anelles penjant del lòbul, una perla més falsa que la innocència
del PP a tot el llavi inferior, i un indiscret i rovellat cascavell penetrant i
penjant del seu melic. Style putot festiu.
Més no vaig veure. Però el meu instint, ai el meu instint !, em suggereix que
alguna ferramenta devia de portar la
mossa en tota la bonyiga. Potser una campaneta, potser una dent de mico o, qui
sap, si un colló de pop. No fotis!, qui sap, a saber. No els explico res més de
la conversa d'aquests troglodites, no val la pena haver de donar-nos un bany de
iode. Per cert, oi que s'han inventat els pipi/can o la platja/can? Doncs cony
que muntin el tarugo/can i fiquin a tots aquests del cervell congestionat. Eii
Choni. Quina gentussa, cony. ¡Marxant una altra copeta de blanc, si us plau. I
fresc!
Ja saben, la bañota de
l'estiueig. El conyàs de la brisa, la xafogor, la maleïda calor, les infusions
de teta nocturna a la sorra, el modern banyador del pare, déu meu! Els acabats d’ofegar,
les sirenes, ambulàncies, la policia i, en fi, els collons dels negres donant
color a la cosa amb els seus modelets i bosses Vuitton de tot a cent, amigo.
Que si a la tornada em llanço de cap al gimnàs, que com segueixis així la panxa
t’amagarà la pirula ... per el que
serveix! Que si en els balcons fora
guiris! L’altre que diu veig cul, vull cul, la senyora que per fi pesa
només 52 kgs, però els pits 48 més, que no ens deixen portar al gosset, caguntot.
Miniflauta de Jabugo a 9 eurets i mal profit. El cotxe nou, per pagar, les
consoles dels nens al respatller, en còmodes terminis, ella amb pamela i ell
amb cabreig, el gosset, la pilota de platja, l'apartament, per pagar, fet una
merda amb tanta humitat. La gent s'ho munta bé, tenim apartament a segona línia de mar. Sap distribuir els temps
i alternar les fases de la lluna: 15 dies per gaudir arruïnant-se i onze mesos
i mig per pagar les quotes de la hipoteca i l'IBI de premi de consolació.
Homeee,
Pere, quant de temps, cony! Feia anys que no el veia, busca-raons, dropo,
vividor, sense feina coneguda, amant de les amants, solter i víctima dels setges sexuals. Què és de la teva vida, segueixes enarborant
el pal major en els mars regirats? Perquè suposo que no t'hauràs casat, no? No,
que va, que va. Tot ha canviat, amic. Ja no cal seguir fent de gos i ensumant
dones a les que fer-les un favor. Ara tot és més senzill. Avui hi ha el
WhatsApp i les subministradores d'orgasmes, jajaja! Ostia Pere, el que tu no
sàpigues ... I es pot saber qui són les subministradores d'orgasmes, no em
diràs que ara vas pagant. Ni un duro, avui les dones, no totes, és clar, ja són
més agosarades que nosaltres en els vells temps, i et posen entre l'espasa i la
paret a cada cantonada. I aquí a la platja, ni t'explico. Collons, i jo
sempre enclaustrat tocant el piano, ruc ignorant si què sóc. ¡Subministradores
d'orgasmes, quins pebrots! Però què Guai !!
Hola Pep, bona tarda,
ResponEliminaM’has deixat de clara d’ou. Tu, el hiperactiu papito de la Conca de Barberà, et declares amb descans = vaga, mental. No mes em faltava aquesta. Els taxistes, destruint el tràfic de Barcelona i amb actitud xulesca i el personal “tècnic especialitzat” en teories electròniques anti mohameds (traduint: quatre pillaos que es troben la paella pel mànec). Ah, i el bus turístic que va ser massacrat per quatre imbecils descerebrats, sembla ser de la demòcrata CUP, i que al meu entendre es una actitud mol perillosa per el binomi Barcelona/turisme. Atacs d’aquests tipus, cares tapades, crits, navalles en ma, recorden les platges de Tunísia, Egipte on es donen aquests ensurts inclòs amb sang.
No se si vas tenir la sort de veure i escoltar en Rajoy durant les seves declaracions davant el jutge “comprensiu”.
No sabia res de res, ho va fer tot mol bé i la seva area de “responsabilitat” es la política no la econòmica ¡CUIDADIN!.La area d’ubicació del jutjat, des del matí, estava aïllada del mon per la policia, la arribada del convoy presidencial em va recordar la filera de Cadillacs de Trump. Com diu Rajoy “somos un pais importante”.
Sanchez comença a aterrar. A Andalusia el van tractar amb fredor de glaçons. Andalusia una i espanyola. Espanya, socialista i indivisible ! Personatges importants que rodejaven a la califa: Griñan, Guerra i Chaves. El trio de la benzina.
Volia dir quelcom de Zarzalejos, no ho faré. No ho faré perquè em posa del “nervits”. Parla, a La Vanguardia del diumenge, d’en Rajoy i les seves declaracions al jutjat. Perles, com que va estar per davant dels acusadors. La crisi sols te un nom: Catalunya ?. Un altre tema d’en Zarazalejos es sobre Alfonso Guerra. Es veritat lo que diu en Zarzalejos, que seria del passat socialista sense la figura senyera de Guerra ?? Te collons eh. Prou no vull parlar mes d’aquest periodista del ABC.
El tema 1 d’octubre, cada dia, esta mes calent. Me’n alegro. Si no hi ha alta temperatura serà un acta de pixafreda. I no, te que ser un acta de trempera, cony !! Gracies.
Pep, et deixo. No recordava que volies descansar. Tranquilet, ja ens veurem.
Bones vacances. Net