DE CONDONS VA LA COSA

He llegit al diari un esdeveniment que d’entrada m’ha deixat una mica descol·locat. El titular en qüestió deia <Preservatius a la neu>. Es clar, llegit tal com raja podia suposar diferents accepcions: fer-los servir com globus de colors, com a bossetes d’aigua per prevenir la deshidratació, com a protectors dels dits sota el guant, etc. Fins i tot, molt malament, he caigut  en la temença de que els petits de casa, de les cases, poguessin demanar a la recepció dels hotels muntanyencs alguns exemplars de colors creient que es tractaria d’innocents espanta-sogres o fundes per les ulleres.

Res de tot això, quina errada la meva, i quin alleujament també per a mi. Es tracte ni més ni menys que d’una decisió dels organitzadors dels Jocs Olímpics d’hivern de Pyeongchang (Corea del Sud). Han fet una provisió de 110000 condons per ser distribuïts, majorment, entre els participants, els esportistes. 40000 per les noies, 40000 pels nois, 12000 pel centre de premsa i 18000 als estadis que acolliran les competicions. Molt bé, d’acord, em sembla bé el repartiment, fins i tot molt ben pensat. Però... a veure, a veure; m’estan dient que ja donen com un fet consumat que els esportistes que han d’arribar a la cita esportiva més important de la seva vida, d’uns especialistes en suar i fer del seu cos un embolic de músculs i boles (boles de bíceps)i que els periodistes, veritables filòsofs de la paraula, se’n van a Corea a follar com ànimes posseïdes pel Déu Eros? Doncs sí.

Ja em sabran perdonar lo de follar, volia dir lo de relacions sexuals i tal i tal. Però és que estava realment molt estorat i pertorbat. Bé, ara ja he vist que és per una bona i necessària causa: prevenció de la propagació del virus de la sida. És veritat, cal estar al lloro i hem de felicitar al comitè organitzador dels jocs d’hivern, que per cert ha manifestat <que esperen que la iniciativa contribueixi a un “reeixit desenvolupament dels Jocs” i desitgen als atletes seguretat i èxit>. També han matisat que no creuen pas que es consumeixin tots els profilàctics. Es disposaran cistellets de colors plens de condons als lavabos de les viles olímpiques de nois i noies. En el cas dels periodistes no es diu on els hi posaran, potser a dintre el barret, no ho sé. El portaveu de l’organització, Geun-Sik, ha manifestat en to distès i amable que <molts esportistes s’emportaran els condons a casa com a record dels Jocs> Espero que estiguin per estrenar. ¿Quantes medalles em portes, fill meu? Mira, per pels no va poder ser, però t’he portat un tapet de colors típic d’allà perquè el posis damunt de la tele. Mare meva, quin ensurt!

No puc ni vull imaginar-me el rebombori a la nit pels passadissos de les viles. Americans amb russes, alemanys amb moçambiqueses, Xinesos amb tahitianes, noruecs amb marroquins, els matalassos del gimnàs esfilagarsats i el trapezi decorat, la limusina del president dels Jocs atapeïda de gent desmanegant entapissats, les papereres incendiades, i com que n’hi ha pel pare i per la mare, les noies abillades amb bonics collarets de condons de coloraines. Un cel, vaja. Jo soc una mica incrèdul, ja veuran. Però jo em pregunto si han de fer un eslàlom, una baixada d’aquelles amb mala llet, a tomba oberta i sortejant les banderetes, volen dir que aquests joves atletes no baixaran a rodolons i a la meta es clavaran una ostia d’aquelles que fan època? Perquè els genolls no són de goma, i amb tants rebrecs... I què me’n diuen d’aquells paios que baixen a dos-cents per hora per un endimoniat circuit a la neu, a sobre d’una planxa i de panxa avall, molt segurament amb els baixos fets una pelleringa! Qui ens assegura que a la velocitat que agafen, no surtin disparats en una corba i aterrin a Corea del Nord? Ja només faltaria això, presoners del cap gros aquell, els baixos en remull i sense condons. I les noies? Tan contentes com estan amb els caramelets del lavabo i que se n’adonin el dia de la desfilada triomfal i repartiment de medalles, que tenen les maletes plenes de condons però  que ja no els queden calces? I els periodistes, arribant a Carolina del Sur o Logronyo, amb cinc kg menys i demacrats?

En fi, què hi farem, tot sigui per la prevenció. I per l’esperit olímpic, faltaria més!