Aquests dies ve al cas
prestar atenció a una notícia que ha saltat d'agència en agència. La cantant
Marta Sánchez ha elaborat un text musicat per a l'himne d'Espanya, que no té
lletra. Aquesta dona, que pel que sembla resideix i paga els seus impostos a
Miami, ha cantat el referit himne d'aquesta manera:
Vuelvo a casa, a mi amada tierra/la que vio nacer un
corazón aquí/Hoy te canto, para decirte cuanto orgullo hay en mi/por eso
resistí./Crece mi amor cada vez que me voy/pero no olvides que sin ti no sé
vivir/Rojo, amarillo, colores que brillan en mi corazón/y no pido perdón/Grande
España, a Dios le doy las gracias por nacer aquí/honrarte hasta el fin/Como tu
hija llevaré ese honor/llenar cada rincón con tus rayos de sol/Y si algún día
no puedo volver/guárdame un sitio para descansar al fin.
Es parla d'orgull, amor
-cada vegada que se’n va-, impossibilitat de viure sense ella -Espanya-, encara
que pagui els seus impostos en dòlars, no demana perdó (?), Li vol omplir cada
racó amb els raigs del sol, i si no torna, reserva un lloc per descansar a la
fi. Bé, no sóc compositor ni guitarrista, tampoc lletrista, encara que en la
meva supina ignorància hi ha algun acord que em grinyola més que una porta
vella. No sé perquè em fa olor a un tuf que no sabria descriure: sol, orgull,
cor, Déu, honra. No sóc d'himnes, però igual queda millor sense lletra. Els de
l'ABC diuen que és una lletra que ha revolucionat el país. Glups!
El Sr. Valtonyc, raper de
professió, pel que sembla ha cantat alguna d'aquestes cançons parlades, de les
que no entenc res, i no han agradat a les altes instàncies, de manera que l’han
empaperat amb tres anys i mig a la ombra. Ja m'imagino que no seria comparable
a la lletra de la Sra. Sánchez, però, ostres!, 42 mesos és un pur dels bons. El
professor Joan Queralt, que hi entén més que jo, ha dit << En el seu
context, no són constitutives ni d'enaltiment del terrorisme ni d'injúries a la
corona, ni d'amenaces condicionals. Doctors té l'Església.
Rajoy al Senat ha defensat
la violència policial de l'1-O, amb aquestes paraules: Què esperaven que fes
l'estat? Doncs res, doncs això, una pluja d'hòsties indiscriminada, com ha de
ser, i si anava acompanyada d'allò tan celebrat a les democràcies modernes de
"A por ellos", doncs llavors ja és l'hòstia, i valgui la redundància.
Ni els avis amb bastó cridant lo de marieta l'últim, van aconseguir
escapolir-se de les trompades. Au va, tot bé. Per cert, el senyor Íñigo Méndez
de Vigo que a més de ministre no sé si va descobrir alguna cosa d'Amèrica en el
passat, està una mica emprenyat amb això que el TC, els hagi tombat la idea de
modificar el model educatiu a Catalunya -carregar-se el català-. Ni amb 155 ni
sense. No sé què dir, tinc les meves inquietuds, aquests del PP són capaços
d'arrencar un cabell blanc a un calb. Doctors té l'Església. Pablo Iglesias,
que de l'ensenyament a Catalunya no en té ni prostituta idea, ha declarat <<
M'enorgulleix l'escola catalana, i veu inacceptable que un grup de corruptes la
canviï >>. Ja em sento més tranquil. Glups!
El portaveu de l'Oficina
Federal de Justícia suïssa, anuncia a RAC1 que, si Espanya sol·licita
l'extradició d'Anna Gabriel, no prosperarà. Un altre membre de l'anterior
govern català que agafa les de Villadiego. De seguir aquesta persecució a
ultrança del govern espanyol contra tota bestiola vivent que hagi pres molta o
poca part en el "Procés", em sembla que ja no serà necessari obrir
noves ambaixades a Europa. Sorgirà una Catalunyeta
igual que un bolet. O Catalunyetastrofen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada