LINXAMENT INFORMATIU (O l'obstinada desinformació)

Segons publica el Consell de Cambres de Comerç de Catalunya en la seva Memòria econòmica de Catalunya 2017, es posen de manifest multitud de dades que desmunten, fan miques, les alarmants previsions que durant l'últim trimestre de 2017 va formular el Banc d'Espanya com arma de combat contra el procés secessionista de Catalunya. Catastrofistes i asfixiants amb una previsió de costos súper multimilionaris per aquesta comunitat. No s'han complert, ans al contrari. El govern espanyol va aprovar un decret exprés per facilitar el canvi del domicili social de les empreses amb l'objectiu de mantenir un relat alarmista i que generés alarmisme i desconfiança en el procés independentista. No cal dir que la marxa d'una sola empresa és una mala notícia. El que no es va explicar és que els centres de producció i els llocs de treball seguien on eren. En 2017 van canviar de domicili -social- 2536 empreses, i en aquest mateix període van marxar 1279 empreses de Madrid, de les quals ningú va dir res. De la mateixa manera es va vendre la falsedat que l'Agència Europea del Medicament no es va establir a Barcelona per causes directes de la situació política. Es va escollir Amsterdam i no per això ningú va imputar a Catalunya com a culpable que no s'establissin a Milà o Copenhaguen que també aspiraven a l'elecció.

Si alguna cosa ha enterbolit la situació econòmica no ha estat altra cosa que la desatenció del govern espanyol, l'alarmisme infundat i la sagnant desinversió en infraestructures -que amb els nostres impostos ens paguem de més-. Catalunya té el 16'2% de la població de tot l'Estat, representa el 19'2% del PIB, aporta el 21'3% de la recaptació total d'impostos i el 25'6% de totes les exportacions. Per contra només rep el 13'5% de la inversió pública de l'Estat. Estem parlant de dades contrastades, emeses per un organisme oficial, no de l'oncle Genaro l'altre dia en la bronca del bar.

Hi ha hagut desinformació, tergiversació i confusió mal intencionada i a nivells de linxament absolutament impropis d'un país democràtic, si és que donem per descomptat que ho sigui. D’altre banda sabem que una cosa és la gimnàstica i una altra agafar una pea com un piano. ¿Moldre a pals a una població indefensa i intervenir per enfonsar l'activitat econòmica d'aquest poble, són mesures acceptables d'un estat de dret? Podria donar-se la mateixa circumstància, els mateixos fets, a Anglaterra, Holanda o Finlàndia, per nomenar uns pocs? S'imaginen -encara que els costi un gran esforç- que havent desavinences polítiques importants a Alemanya amb el land de Baviera, se'ls ocorregués arruïnar el land més pròsper i cosir-los a hòsties. Veritat que sembla impossible. Doncs som on som.

Pel que sembla aquest 2018 tampoc va malament del tot, de moment. En el primer trimestre el PIB català ha crescut un 0'8%, el doble que la mitja de la Unió Europea i amb unes previsions del tancament anual amb un creixement del 2'9%. No està gens malament. En vint anys Catalunya ha evolucionat de tal manera que ha girat com un mitjó les dades: El 1995 les vendes a Espanya representaven el 63'5% del total. En 2017 el 64'5% van ser vendes a l'estranger. No deixa de ser curiós que davant les pors, les amenaces velades i les pressions de tota mena, no hagin fet efecte en Siemens, Amazon, Nestlé, Facebook, Allianz, Oracle, Mediamarkt i Lidl, que presenten uns molt bons credencials via inversions a Catalunya per a aquest mateix any. I Mercadona també.

En certs centres de poder europeus se'ls comença a penjar la mosca a l'orella. Una altra cosa és que per raons estrictament diplomàtiques i de bon veïnat, es matin les mosques en veu baixa. Amb el canvi de govern semblen obrir-se portes amb renovat aire, no voldria equivocar-me però molt em temo que no serà altra cosa que l'aire condicionat d'estiu. Ja saben, Spain is diferent!