AIXÒ ÉS UNA CONYA IV

EN PILOTA PICADA I UNA MICA DE GEL.

Doncs per aquí, bé, sense novetat destacable. Transcorre l'estiu de forma plàcida i sense sobresalts dignes d'esment, si de cas deixar constància que hi ha menys gent de l'habitual per aquestes dates. Una trompada amb la bicicleta i la rebentada de la roda del darrere són els incidents més destacats d'aquesta setmana, pel que a un servidor concerneix. Tan sols m'ha cridat l'atenció un article de Glòria Moreno en el qual ens posa al corrent de com van les coses per Finlàndia. Concretament fa referència a la roba interior i l'alcohol.

"Kalsarikänni". Amb aquesta parauleta defineixen els finesos o finlandesos l'hàbit d'embriagar-se en roba interior. El que podria traduir-se en agafar una bufa en pilotes. Així és, la foscor i l'intens fred d'aquelles latituds properes a l'Àrtic, propicien un alt consum d'alcohol, gairebé sempre a casa. Les rígides inclemències meteorològiques indueixen a passar moltes hores a casa, emborratxar-se en calçotets -és un eufemisme, deuen d'anar en pilotes-, relaxar-se i carregar piles. Ignoro com es relaxa un, amb el cervell atestat de ginebra, vodka o whisky. Precisament quan camines a palpes per terra, a la relaxació se l'anomena gelamació, com trepitjant-te la llengua. El Kalsarikänni es practica sempre sol, pura intimitat, tu vas donant tombs per totes les estances amb l'ampolla a la mà. M'imagino que si es passegen davant d'un mirall, han d’enfuriar-se en veure algú davant d'ell.

La gent de més edat tendeix sense pal·liatius a considerar que la singular i secular litúrgia de donar-li a l'ampolla a soles i en boles, no és més que agafar una mona com un pufo. No obstant això, els més joves diuen que es tracta de beure moderadament. I ja sabem que beure moderadament pot provocar entrar en una autopista en sentit contrari o arrencar de la benzinera després de repostar, amb la mànega connectada. Pel que fa al perfil dels mamons solitaris, es considera que és una bona opció per aquelles persones de classe mitjana, en aquella fase de la vida en què els nens són encara petits, la vida laboral és exigent i cal estalviar per pagar la hipoteca. Els nens diuen "mama tinc gana" i la mare els diu "ejpega que dingui papi". Si papi arriba a casa a les quatre de la tarda, posem per cas, i no contesta ningú al timbre, papi sap que ha d'esperar fins a les vuit del matí, sota una temperatura de 40 graus sota zero, tot esperant que mami es tregui els rulls de dins del cervell. Estimat, estic en boles practicant Kalsarikänni. Què fonic! És l'estat qui controla la venda d'alcohol a Finlàndia i amb certa rigorositat. Encara sort. Raó per la qual molts finlandesos s'embarquen en un ferri cap a la veïna Estònia, on el comerç de beguda dura està alliberat i és més econòmic, i es posen d'ampolles fins a les dents. Crec jo que si van amb assiduïtat a Estònia, ni circuits culturals, ni turístics, ni hòsties amb vinagre. Les maletes i bosses d'esport carregades fins als fetges de destil·lats, mai millor dit, i els espessos i encoixinats anoracs inflats fins a les costures de vidre etiquetat. 

És lògic pensar que a la seva tornada a casa als nens no els portaran de record un cérvol amb les banyes de plàstic o un Santa Claus de suro muntat en un trineu. Com a màxim unes ampolletes de vodka com les dels avions, mida xupito. Viure per veure. ¡Què dic! Viure per gronxar-se en boles i fuetejant l'ampolla. ¡Ui quin fred!