JEP (3)

 

JEP (3)

Jep porta uns dies molt estrany. Inquiet, a estones trist, exigent i amb cara de pocs amics. No vol esmorzar amb mi ni accepta que me'n vagi al llit amb ell a fer-lo dormir. Tan sols llegeix diaris i mira debats a la televisió. Segueix amb devoció els avatars de la política dels que jo m'he donat de baixa. Aniré a votar, però que els bombin a tots. Ell per ser considerat un gos, no pot votar. Em sembla que el seu desassossec prové de la setmana passada. Em va dir que diumenge, en un poble proper, se celebrava un ball de country americà en grup, i que li feia molta il·lusió de participar. A lo que em vaig negar rotundament. A veure d'on treia jo unes botes texanes i un barret estil Johnny Cash, amb el cos tan extravagant que té el paio. Em presento amb ell al ball de la mà i surt una donota d'aquelles de Nashville amb barret, botes i un parell de pits que ni Manitú podria amb ells, i ens fa fora a espetecs de fuet. D'això ni parlar-ne, ja veurem si per el seu sant li compro un cavallet albí de cartró amb rodetes.

Ahir, tarda distesa i avorridíssima, amb Jep llegint al magatzem, em va assaltar el impúdic desig de endinyar-me un whiskazo entre pit i cul. Ni recordo quan va ser l'última vegada. Tenia el cul com enrajolat de tant repòs. Llegeixo un titular de passada "L'alt representant de Política Exterior de la Unió Europea, Josep Borrell ..." poc més i m'ofego del càrrec. Resumint, se’n va anar el noi com Panzer tiger espanyol, a exigir l'alliberament del Sr. Navalny, cap de l'oposició empresonat, a Serguei Lavrov, ministre d'exteriors del govern moscovita. I sembla ser que Lavrov li va etzibar a l'orella de Borrell des de dalt a on viu, li treu quaranta centímetres al desgastat Borrell, que es fiqués les seves insinuacions allà on millor li càpiguen i que es faci mirar lo d'endossar cent anys de presidi als integrants del Procés. Sense oblidar els exiliats i recordant-li que per tocar la guitarra i cantar quatre grolleries, li endinyen nou anys de presó a un xaval. Tot sigui dit, amb una elegància i un somriure als llavis que em va recordar a un llenyataire dels Urals.

Finalment no em vaig trincar el whisky, però gairebé, gairebé, juraria que el potentíssim ministre rus deuria haver-se posat fins les selles de Vodka. No són ningú privant-se els eslaus. L’home va estar tant atent amb l’osta indiscret que  igual el va acompanyar a l'aeroport a l'altíssim representant i li va introduir en la valisa diplomàtica una caixa d'esperit ucraïnès. Encara que, francament, no crec que Borrell es liquidi la caixa de la cicuta ucraïnesa, l'obligaria a viatjar en ambulància de per vida. En fi, coses de l'alta política de les que ignoro gairebé tot. Doncs res, aquí pau i després glòria, que no és una senyora, que més voldria jo.

Doncs res, a la fi de el dia vaig agafar l'ampolla i me’n vaig anar al magatzem a desitjar-li bona nit al Jep i, mentre ens escalfàvem l'estómac, m'explicava alguna cosa de Bárcenas i la banda de lladres de cavalls que fa anys estan lliurats al country, sense botes però amb barret. Sembla que hi ha marro del bo.