EL PETÓ

El primer petó el vaig rebre allà per on més o menys es fa de nit a la memòria. Crec que tindria entre 14 i 15 anys. La mestra de cerimònies va ser una dona uns cinc anys més gran que jo, un rostre oriental i delicat que feia tremolar les meves suposades conviccions. El lloc confesso que es tractava d'un escenari una mica surrealista: dins el confessionari d'una església. Allà vaig ser citat per qui, sens dubte, portava la iniciativa i, de passada, un cos per electritzar les neurones de qualsevol adolescent. Estava avisat, "aquesta nit t'ensenyaré a besar", una vegada reunits i amuntegats un damunt de l’altre en l'oracle del pecat, li vaig proporcionar un petó contundent, enganxós i prolongat en tota la galta. Tot seguit, en comptes de dir-me ruc, més què ruc, em va agafar pel clatell i va fondre els seus llavis amb els meus cargolant sense pietat i perforant-me amb la seva llengua. En aquell precís instant vaig descobrir que, tot i ser un pinxo, no era més que un imbècil inexpert en braços d'una dona. La classe es va dilatar uns vint minuts més. De tornada a casa m'atordia un dubte, una incògnita, aquells petons m'havien sabut a escopinyes de llauna. Seria la seva boca la que desprenia aquell gust marítim, o potser era el resultat d'una reacció química en ajuntar els quatre llavis? O tan sols es tractava de la meva sensació de ridícul? Aquell va ser el meu baptisme de llengua.

Aquest episodi lliurat després de mig segle, me l’ha suggerit la lectura d'un seriós i documentat article a manera d'informe, en el qual s’obre en canal la tempesta de sensacions: el petó. Per començar posa de manifest que actualment el petó està perdent importància en les relacions, obviant un tràmit essencial per a unes bones i satisfactòries relacions sexuals. Al besar es contrauen 30 músculs de la boca i la cara, sent els més actius el Zigomàtic, Obicular i Buccinador, aquest últim regula el moviment de succió. La llengua estimula la secreció de saliva per mitjà de les glàndules submaxil·lar i sublinguar. Amb la saliva, les persones intercanvien 278 colònies de bacteris, 0'7 mil·ligrams d'albúmina, 0'71 mg de greix, 0'45 mg de sals minerals i 9 mg d'aigua. Les Feromones són substàncies químiques alliberades que transmeten atracció, excitació i rebuig. Mentrestant el petó estimula l'alliberament de neurotransmissors que passen d'una neurona a una altra en forma de descàrrega elèctrica substàncies com la dopamina, l'endorfina i la noradrenalina. Sembla complicat, però la cosa no acaba aquí. El ritme cardíac s'accelera de 70 a 130 batecs per minut. Augmenta o disminueix l'alliberament d'insulina. Els ovaris en la dona segreguen major quantitat de progesterona i els estrògens, major lubricació. En l'home, els testicles alliberen una quantitat més gran de testosterona. La hipòfisi allibera hormones que estimulen glàndules com la tiroide, el pàncrees, les suprarenals i les sexuals.

Bé, molt segurament alguns de vostès em diran, i què? Doncs, a veure com dir-ho, què si en aquella infausta nit de òsculs i abraçades en el petit espai que ocupa el recinte de les confessions i absolucions, algú m'hagués advertit de les conseqüències del morreig noble, entregat, apassionat i potser furtiu, com aquell, potser hauria refusat l'oferiment de la bella i servicial dama. Massa elements a considerar per a una ment adolescent, que més què una instrucció, l'hauria pres com un perill, com un infernal càstig. Per ser sincer, tampoc ara prefereixo saber-ho, i no per lo del càstig infernal, sinó perquè mentre repasso el llistat d'elements que entren en joc en un petó, estaria perdent el temps de cara al que si m'interessa en aquell moment. Qualsevol dia m'acostaré fent una passejada a l'església aquella per comprovar si el confessionari segueix al seu lloc, no ho crec.