ELS FOCUS d'ALFREDO JAMES

Alfredo James ha estat un personatge que ha creat escola, mai millor dit, en la seva dilatada vida professional. No sense clarobscurs, com no podia ser d'altra manera quan parlem de prolongades i difícils trajectòries. Va néixer a l'East Harlem, Quens, Nova York, als dos anys el seu pare els va abandonar a ell i la seva família i es va convertir en la seva infància en un moble urbà més, vida de carrer. Aviat va destacar per la seva afició al teatre fins al punt de crear una companyia d'adolescents amb les que feien representacions pels barris de Brooklyn. Anys després va començar a guanyar-se la vida amb múltiples treballs d'ínfima qualitat i miserablement remunerats. Ja destacava la seva predilecció i entusiasme per les obres de Shakespeare i, en ser rebutjat el seu ingrés a la Actors Estudi, més tard es va unir al Herbert Berghof Studio on va conèixer al professor d'actuació Charlie Laughton, qui es transformaria en el seu mentor i millor amic. Aquí va romandre per quatre anys fins que finalment va poder entrar a formar part del prestigiós Actors Estudi, sent un avantatjat alumne de l'acreditat Lee Strasberg i així engrossir les files dels grans actors que s'havien submergit en el famós "mètode" d'actuació.

A partir d'aquest moment i impulsat per Strasberg, s'inicia una fulgurant carrera que ja no s'aturarà fins als nostres dies, en els quals malgrat els seus setanta-cinc anys segueix exposat als mortificants focus de Hollywood i Broadway. Abandona els seus ocasionals treballs, perd de vista els seus amics i dura infància, centrant-se en la seva tasca interpretativa, amb un primer sou de 125 dòlars a la setmana en 1965. S’arxiva el nom d'Alfredo James Pacino Gerardi, havia nascut Al Pacino. D'ascendència siciliana i, males passades del destí, concretament de Corleone. Comencen a ploure premis i reconeixements de tota índole teatral i sent encara un desconegut per als grans prebostos del setè art i després de la renúncia de Robert Redford i Warren Beatty, i un historial de tres o quatre pel·lícules sense massa història, Coppola el selecciona ni més ni menys que per protagonitzar la saga de tres pel·lícules (1972-1974-1990), del Padrí, possiblement la millor entrega cinematogràfica del segle XX. I encara que els secrets de l'Acadèmia s'inclinen per coronar a Marlon Brando i Robert de Niro, no cap el menor dubte que l'empremta i la magistral actuació d'Al no només no passen desapercebudes, sinó que el reafirmen per sempre més com una fulgurant estrella de Hollywood. No serà fins a 1992 en què és restituït el greuge, i se li concedeix el desitjat Oscar pel seu impagable paper en Essència de Dona, interpretant al irascible tinent coronel Frank Slade.

Una vida privada una mica tempestuosa, amb múltiples relacions sense haver-se casat mai, tres fills, i potser pel seu caràcter entre complicat i egocentrista, molt poc donat a l'exhibició pública, tret que és d'agrair donada l'exagerada tendència de les estrelles consagrades a donar el tostón a tort i a dret. Es va adaptar als seus diferents papers amb aquest lliurament i perfecció que, amb el seu histrionisme i sobreactuació portats al límit, Pacino va crear un estil, una manera d'actuar, un segell d'autenticitat que es descriu amb una sola paraula: Pacino. 50 pel·lícules omplen el seu bagatge. L'alcohol va quedar definitivament enterrat allà pels 70. Avui domina el seu cel el temut crepuscle.

La primera vegada que vaig viatjar a la immensa i sorprenent ciutat de Nova York, i portat per la curiositat que em desperten els personatges de qualsevol activitat que despunten en la societat, em vaig acostar a l'edifici Dakota, davant de Central Park, per veure de primera mà on residia Michael Corleone. Em vaig quedar igual, el conserge no va deixar anar paraula, tan sols vaig corroborar que Lauren Bacall, Leonard Bernstein i Roberta Flack, si hi vivien. John Lenon feia pocs anys que ho havia deixat, assassinat a la vorera. Darrere de la fama i els oripells s'amaguen històries, vides, que, no en tots els casos, però sí freqüentment, amaguen apassionants racons. Tristesa, drama, passió, constància, caràcter, tenacitat, fracàs, èxit, diners, necessitat, desamor, esforç. Malauradament sempre s’acaben apagant els focus de l'estudi.