El pesat i obsolet Sr. Rajoy
ara diu que no són temps per “amateurs”, naturalment es refereix als partits de
nou encuny. Aquesta gernació de gent jove, irrespectuosos, inexperts,
agosarats, mal vestits i sense contenció. No es preocupin, no parlaré de
política, està demostrat que quan escric de política les vendes baixen, els
lectors giren cua. I ho entenc perfectament, jo també n’estic fart d’aquesta
colla de facinerosos corruptes, mals gestors, aprofitats i en la majoria de casos,
ineptes.
No, no parlaré de política,
però deixin-me dir-los que potser una forta esbatussada als pilars de la ilegitimada
i rovellada democràcia espanyola, li convindria un canvi de cares i de maneres.
Han arribat massa lluny en tots els extrems. Subsisteix una posada en escena egoista
i personal, no pas un interès estricta per la comunitat, per lo col·lectiu, i
això val per tot l’arc parlamentari. També tinc de dir a la gent “normal”, no
radicalitzada, que no s’han de preocupar, que seran quatre anys d’ensurts,
ficades de pota, ridículs de primera pàgina i de rectificacions a corre cuita. Després
d’una accidentada legislatura les coses es possible que comencin a
reconduir-se, sense que això signifiqui tornar al letal i asfixiant
bipartidisme. Tots són necessaris però els populismes grinyolen tard o d’hora.
L’Església, malgrat estar
patint una davallada de fidels, també necessita un rentat integral, inclòs el
de baixos. Estic sorprès per la línia adoptada pel Papa Francesc, en dos mil
anys d’història és el primer director general de la santa empresa què adopta un
postulat totalment diferent. Vol “treballar” pels desvalguts, els marginats,
els pobres, els refugiats, els sense sostre, els gais, els malalts, els
oprimits, els corruptes o pedòfils. Si més no, jo guardo les meves reserves en
quan a la viabilitat dels projectes del pontífex, lluitar contra poderosos
interessos té el seu risc. Joan Pau I va durar tan sols 33 dies el seu
pontificat, i com tots els assumptes vaticans, la seva mort va quedar segellada
dintre els murs Berninians. Les teories abasten des de l’infart fins
l’enverinament, des de la cúria romana fins la CIA, passant per la Rússia
comunista. Res s’ha pogut contrastar ni confirmar, no hi va haver autòpsia. Tan
sols havia anunciat el seu propòsit de
rentar l’església per dins i per fora. Pràcticament no li va donar temps ni a
rentar-se les mans.
Gino Flaim és un sacerdot de
Trento que en relació a la pedofília “eclesiàstica” va dir: “La pedofília la puc entendre,
l’homosexualitat no ho sé. He estat molt amb nens, els conec, i sé que per
desgràcia n’hi ha alguns que busquen afecte perquè no el tenen a casa, i poden
trobar algun sacerdot que cedeixi”. El Papa Francesc va declarar que “La pedofília és una lepra a casa nostre y
prop d’un 2% dels sacerdots catòlics són part del problema”. Un altre: “Hi pot haver menors que sí ho consentin y,
de fet, n’hi ha. Hi ha adolescents de 13 anys que són menors i estan
perfectament d’acord i, a demés, desitjant-ho. Inclús si et descuides et
provoquen”. Aquestes santes paraules són de Bernardo Álvarez, bisbe de
Tenerife. I el bisbe de Cancún diu: “S’ha
de perdonar als sacerdots pederastes, no sabien el què feien”.
De manera que, amics, tenim
un problema d’arrel política i l’altre de creences religioses. Si és que queda
algú amb sentit religiós de la vida. Molt em temo que els polítics seguiran
tocant-nos allò que no sona amb la seva alarmant manca de professionalitat, per
dir-ho suaument, i que el benaventurat Papa Francesc té tants ossos per rosegar
que tinc seriosos dubtes de que en pugui sortir triomfant en el seu camí pel
calvari i, malauradament, indemne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada