BONES INTENCIONS, ¡BON ANY NOU!

Hola, benvinguts amics i lectors! Ens tornem a retrobar després d’haver culminat amb cert èxit la nit de les trompes, l’agosarada taula de Nadal, els canelons de Sant Esteve, el concert de Viena, les relliscades a la neu, l’entossudida mala llet de la loteria, el maliciós amic invisible i , finalment, els bons i esperançadors propòsits pel futur. Espero que puguem compartir aquesta visió tan edulcorada de las festes de Nadal. Si, si, també m’han fet regals, la família sempre es esplèndida amb un servidor. Tot i això jo segueixo sent un tros d’ase per les qüestions d’obsequis i demés signes de bon gust. En fi, cadascú és com és.

Aquest any portava una mania al cap ja feia temps, una dèria. Des de que la meva vida, diguem-ne professional, va fer un gir sobtat, d’avui per demà, les coses es van simplificar molt, quasi diria que tot el meu entorn i jo mateix ens vàrem relaxar, tranquil·litzar, embadalir -que vol dir bobo-. D’ençà d’aquell instant ja no vaig fer servir més la agenda. L’agenda, guia i rebost de la memòria, disc dur portàtil on s’hi apilen quantitats d’esdeveniments classificats per dies i hores, la majoria antipàtics, però també alguns de desitjats i esperats. Calendari, distancies kms, conversió de monedes, santoral, números de telèfon, especies animals en perill d’extinció, capitals del món i un llarg etcètera de curiositats i dades d’interès.

Dit i fet, ja me l’he comprat, llom i cobertes de pell marró, assenyalador d’urgències, colors per ressaltar la preferència o interès de l’anotació, avaries més freqüents d’un cotxe, concessionaris més destacats, per marques. En fi, lo d’abans més lo d’ara. Tant és així que aquest mateix matí m’he decidit a estrenar-la. Res com l’olor d’un llibre nou i les pàgines verges. Escric amb ploma, m’agrada. He començat per escriure les meves dades personals. Al cap d’una estona, mentre ja estava a la C dels números telefònics, pensava que no era necessari que poses les meves dades personals, perquè si la perdo qualsevol escurabutxaques em podria fer xantatge. Bé, el cas és que quan acabava amb la C i tenia de continuar amb la D, m’he preguntat <perquè haig de traspassar quasi tres-cents números de telèfon, si ja els tinc al propi telèfon>. Ja m’ho pensaré, no corra pressa.

Mentre em prenia un cafè rumiava que potser el més sensat fóra estrenar l’agenda pròpiament dita. A veure, primer, assumptes de rellevància per la propera setmana que mereixin la meva atenció. Bé, ara no se me’n acudeix cap. Tasques ineludibles d’avui fins diumenge, a veure, aquí si que hi ha molla. Caram, sé que dijous tenia alguna cosa. Ep! Diumenge em balla pel coco que tenia d’anar al poble d’aquí al costat, és igual, ja sortirà. Ja està, cerco la pàgina de març i en el dia 19, anoto <Avui és el meu sant>, sense color, no és important. Ei! Juliol i agost ratllats de d’alt a baix, marxem de vacances com cada any a C, fa vint i cinc anys. En aquest cas la C vol dir Cambrils. Veient que m’estava posant nerviós, he deixat de banda l’agenda i he marxat a fer un vol.

A la tarda ja no m’hi he posat. Al contrari, he pensat el perquè collons necessito jo l’agenda. Demà haig d’anar al magatzem a buscar llenya i la meva dona m’ho acostuma a dir divuit vegades abans. El puto telèfon m’avisa de sants i aniversaris, distàncies kms, despertador, notícies, avisos de premsa i vuit mil set-centes coses més que no sé ni com es maneguen. Telèfons, missatges, WhatsApp, càmera, fotos, vídeos, Youtube, torracollons que no paren d’enviar bestieses o paies en pilotes, recordatoris de que estem sota el puto paraigües del 155 i no podrem anar a pixar sense un permís de l’autoritat competent, un missatge anual de l’Antonieta dient que encara se’n recorda de mi després  de quaranta anys. Collons, collons. A veure per quins setze collons necessito jo una agenda si a part de que no tinc de fotre res, ni tan sols prevenir-ho, ja tinc el bwana del puto telèfon martiritzant-me  de nit i de dia. El mateix passa amb els bons propòsits d’any nou: Aprendre anglès, deixar de fumar, anar al gimnàs, no mirar-me la Loli, parlar decentment bé, no córrer amb el cotxe, etc. ¡A la merda ja el gimnàs, l’agenda, l’anglès, el cotxe i la mare que els va parir!