Segons
llegeixo en els papers, el govern espanyol, l'estat espanyol, s'ha gastat
670.000 eurets en la desfilada militar d'ahir, festivitat de la Mare de Déu del
Pilar, dia 12 d'octubre. Una cosa així com 112 milions de la pírrica moneda
anterior. Esdeveniment una mica deslluït per la pluja. En aquest dia
s'aprofiten els grupets de gent per prendre el pols a la política espanyola. O
sigui, es parla de Catalunya per sobre de tot. Terns vistosos per als homes i
modelets amb signatura per a les dames. Un cop conclòs l'acte militar, el Rei
ofereix una recepció que, en aquest cas, acollia 1500 convidats. Se suposa que
els canapès, el vi espanyol i totes aquestes trivialitats van donar llustre al
moment. Pedro Sánchez en la seva primera desfilada militar com a president, es
va emportar tots els gripaus i colobres corejats per la dreta rància més
casposa i reaccionària de les Espanyes. Ja se sap, aquí el terme mitjà no
existeix, o et llepen el cul o et fan miques. La meva ignorància em fa pensar
en la necessitat de celebrar aquests fastos que, al cap i a la fi, sempre són
per als mateixos. Perquè a nivell estatal 670.000 euros són una fotesa, però menys
fotesa seria si els beneficiats fossin menjadors escolars o persones en
situació d'abandonament i risc social, que no són poques.
Seguint
amb la lectura de papers m’assabento que les coses no estan gens bé. Una suor
freda m’abraça l'esquena i, per un moment, sento veritables nàusees. Resulta
que després de deixar enrere la terrorífica crisi de set anys, la majoria de
països que conformen la Comunitat Europea, segueixen tenint el mateix nivell de
vida, Pib, d'abans de la crisi, i alguns ho han millorat. D'aquests 28 països
que són la Comunitat, La República Txeca i Eslovàquia, segueixen liderant el
grup, com abans, seguits de Finlàndia, Dinamarca, França, Països Baixos, etc.
Espanya, abans de la crisi, figurava en el lloc 23, i en l'actualitat ha baixat
al 25. Tan sols seguida per Letònia, Estònia i Romania. En resum, seguim sent
la cua d'Europa, en gairebé tot.
Sí
que tenim una xarxa ferroviària d'alta velocitat de les millors del món, tot i
que pateix d'un curiós estigma: és deficitari fins a les meninges. L'únic tram
que es troba en el llindar d'estabilització, no de beneficis, és el de
Barcelona-Madrid, tot i ser els preus dels bitllets més cars que en la majoria
de trams per Espanya. Trams en què puja una persona en una macro estació enmig
del no-res, i baixa una altra. També és cert que fabriquem o comprem submarins,
que no hi ha on amarrar-los, tancs, avions de combat, míssils, armes de tota
mena que, com tothom sap, presten un gran servei a la població. Sense comptar
els enormes costos d'una emigració subsahariana absolutament descontrolada i
acollida amb una bateria de facilitats i prebendes que en molts casos no disposen
d'elles ni els propis autòctons.
A
Espanya un 14'5% de la població fa més de tres anys que es troben en una
situació de penúria. Les prestacions de garantia d'ingressos resulten clarament
insuficients. Tenim tants pobres com Romania. Segons un estudi de la
Universitat d'Alcalá, un 32'6% de la població, amb treball, està en una
situació de vulnerabilitat econòmica. I un 26% està en risc de pobresa. Un
altre 26% dels majors de 25 anys o no tenen ingressos o són inferiors a 536
euros al mes. En un 3'3% de les llars espanyoles no tenen cap tipus
d'ingressos. Si afegim a tot aquest panorama tan fosc que una generació perduda
la va engolir la crisi, no tenint ofici ni benefici i que persones de més de
cinquanta anys va perdre la feina i no la recuperarà mai més, el balanç és
patètic i ofensiu.
Potser
670.000 euros per a una festeta estatal no sigui com per esquinçar-se les
vestidures però, home, potser sí perquè algú es posi vermell.

Así es! Y lo triste es que sigue y sigue... Pero vergüenza no tienen ninguna. Muy bueno
ResponEliminaGracias Maribel. Corrupciòn y mediocridad producen una combinación letal.
Elimina