UNA AJUDA, SI US PLAU.

Segons llegeixo en els papers, el govern espanyol, l'estat espanyol, s'ha gastat 670.000 eurets en la desfilada militar d'ahir, festivitat de la Mare de Déu del Pilar, dia 12 d'octubre. Una cosa així com 112 milions de la pírrica moneda anterior. Esdeveniment una mica deslluït per la pluja. En aquest dia s'aprofiten els grupets de gent per prendre el pols a la política espanyola. O sigui, es parla de Catalunya per sobre de tot. Terns vistosos per als homes i modelets amb signatura per a les dames. Un cop conclòs l'acte militar, el Rei ofereix una recepció que, en aquest cas, acollia 1500 convidats. Se suposa que els canapès, el vi espanyol i totes aquestes trivialitats van donar llustre al moment. Pedro Sánchez en la seva primera desfilada militar com a president, es va emportar tots els gripaus i colobres corejats per la dreta rància més casposa i reaccionària de les Espanyes. Ja se sap, aquí el terme mitjà no existeix, o et llepen el cul o et fan miques. La meva ignorància em fa pensar en la necessitat de celebrar aquests fastos que, al cap i a la fi, sempre són per als mateixos. Perquè a nivell estatal 670.000 euros són una fotesa, però menys fotesa seria si els beneficiats fossin menjadors escolars o persones en situació d'abandonament i risc social, que no són poques.

Seguint amb la lectura de papers m’assabento que les coses no estan gens bé. Una suor freda m’abraça l'esquena i, per un moment, sento veritables nàusees. Resulta que després de deixar enrere la terrorífica crisi de set anys, la majoria de països que conformen la Comunitat Europea, segueixen tenint el mateix nivell de vida, Pib, d'abans de la crisi, i alguns ho han millorat. D'aquests 28 països que són la Comunitat, La República Txeca i Eslovàquia, segueixen liderant el grup, com abans, seguits de Finlàndia, Dinamarca, França, Països Baixos, etc. Espanya, abans de la crisi, figurava en el lloc 23, i en l'actualitat ha baixat al 25. Tan sols seguida per Letònia, Estònia i Romania. En resum, seguim sent la cua d'Europa, en gairebé tot.

Sí que tenim una xarxa ferroviària d'alta velocitat de les millors del món, tot i que pateix d'un curiós estigma: és deficitari fins a les meninges. L'únic tram que es troba en el llindar d'estabilització, no de beneficis, és el de Barcelona-Madrid, tot i ser els preus dels bitllets més cars que en la majoria de trams per Espanya. Trams en què puja una persona en una macro estació enmig del no-res, i baixa una altra. També és cert que fabriquem o comprem submarins, que no hi ha on amarrar-los, tancs, avions de combat, míssils, armes de tota mena que, com tothom sap, presten un gran servei a la població. Sense comptar els enormes costos d'una emigració subsahariana absolutament descontrolada i acollida amb una bateria de facilitats i prebendes que en molts casos no disposen d'elles ni els propis autòctons.

A Espanya un 14'5% de la població fa més de tres anys que es troben en una situació de penúria. Les prestacions de garantia d'ingressos resulten clarament insuficients. Tenim tants pobres com Romania. Segons un estudi de la Universitat d'Alcalá, un 32'6% de la població, amb treball, està en una situació de vulnerabilitat econòmica. I un 26% està en risc de pobresa. Un altre 26% dels majors de 25 anys o no tenen ingressos o són inferiors a 536 euros al mes. En un 3'3% de les llars espanyoles no tenen cap tipus d'ingressos. Si afegim a tot aquest panorama tan fosc que una generació perduda la va engolir la crisi, no tenint ofici ni benefici i que persones de més de cinquanta anys va perdre la feina i no la recuperarà mai més, el balanç és patètic i ofensiu.

Potser 670.000 euros per a una festeta estatal no sigui com per esquinçar-se les vestidures però, home, potser sí perquè algú es posi vermell.