EL PETIT GEGANT D'ULLS TRISTOS

De sobte ens ha deixat. Dic sobtat perquè Charles Aznavour no tenia de morir-se, no estava previst, "Amb la meva germana hem acordat passar dels cent anys". Li han estafat sis anys.Tan sols un any enrere va triomfar a Bercy, amb noranta-tres anys, una orellera per si fallava la memòria i una butaca entre bastidors per a petits descansos. Mai va claudicar, va caure innombrables vegades i es va reposar el mateix nombre. Carn d'escenari, compositor, de bona ploma i un timbre de veu que li sobreviurà. A tres generacions va alletar amb la seva veu trencada, les seves més de mil dues-centes cançons en repertori prenyades de vida quotidiana. Cent vuitanta milions de discos venuts en cinc llengües. Adorava les llengües, al contrari d'aquí. I un bon grapat de pel·lícules entre les quals destaca Tirez sud li pianiste, de Truffaut. I premiat amb un César.

Fa una setmana em trobava gastant soles al Barri Llatí a París i ho ignorava. Aquí va néixer el 1924 el petit geni. Els inicis en l'escenari van ser durs i llargs. Amb 22 anys és descobert per Edith Piaf i se’l  emporta de gira per Amèrica. El petit cantant de veu estranya sedueix a la deessa de la chanson. De retorn a França es converteix en regidor, teloner, secretari, xofer, confident i autor d'alguna de les cançons de la diva. Es diu que també va exercir de mestre de cerimònies de la seva alcova. Tant mateix també escriu algunes cançons per Gilbert Becaud. Je m'voyais déjà, la història d'un artista fracassat el catapulta definitivament a la fama, el 1960. Es va prestar, en molts casos desinteressadament, a cantar duos: Ray Charles, Sinatra, Toni Benet, Stevie Wonder, Julio Iglesias, Sting, Céline Dion, Johnny Hallyday, Paul McCartney, Streissand o Liza Minelli. Profundament francès i visceralment lligat a les seves arrels armènies.

Lleig i baixet -J.Luna diu que hi va haver un temps en què semblava espanyol-, possiblement abans de reconstruir-se el seu nas per mandat de la Piaf. Feia molts anys que va deixar enrere el seu Paris, per anar-se'n a viure a la Provença, a un tir de pedra de la Costa Blava i les inigualables fragàncies de la banda i els seus càlids colors. Muntat en el seu tractor agradava de recórrer la finca agrícola i presumir de la seva plantació i producció d'oli. Crec que La Provença i la seva mansió van ser els seus últims amors de veritat. Sense abstenir-se ni un sol dia, es tancava totes les tardes a seure al seu tamboret, les mans al piano i la llibreta de les corxeres i família. Tres generacions han ballat i enamorat amb els fons musicals del petit gegant d'ulls tristos. A diferència de la gran majoria de cantants, Aznavour comptava els seus èxits musicals per centenars. Resulta absurd limitar-lo a Venècia sense tu o La Boheme. Les seves pàgines parlen d'alegries i tristeses, de molts fracassos, els seus, i d'ingents triomfs, que també els va fer seus. Diuen que va ser un motor de petons i llàgrimes, d'afalacs i menyspreus. "Sóc política i poèticament incorrecte". Tossut com una mula per al treball, inquiet, nerviós, curiós, una mica esquerp però receptiu, "M'encanta el que faig i sempre que tingui la salut i la força per fer-ho ho faré".

Adéu, adéu Aznavour, has viscut molt, però és moltíssim més el que ens has deixat. Sàpigues que no sóc aquí per aprofitar el moment, que, tot i la blancor dels meus cabells, segueixo taral·lejant Les comédiens des d'aquella llunyana dècada en què la teva música es va allotjar en el meu cervell. Bohemi!