dimarts, 22 de desembre del 2015

CONTE DE NADAL

Hi havia una vegada un poblet anomenat Oletuuu. Bona i pacient gent eren els seus habitants, tan pacient que no donaven un pal a l'aigua ni per ensopegada. Provenien de lluny, les seves arrels estaven esteses de nord a sud sense passar per alt el centre. Tenaços i ansiosos empraven el dia només en activitats de caràcter artesanal, tant és així que la meitat del cens patia de tendinitis aguda en mans, braços i colzes. Tot i no ser experts en l'art de cisellar la pedra o irisar llenços, destacaven en la singular branca del baroteo. Se’n diu baroteo a la conspícua i dura habilitat per establir-se en un bar tot el dia o, els més hàbils, recórrer diferents establiments del ram fent gala de la duresa dels seus colzes. Es podria etiquetar com la ruta del lingotazo. L'altra meitat del cens, més subtil i patidora, patia la síndrome del túnel carpià, afecció de restrenyiment de la mà que produeix formigueig i dolor, en aquest cas produït per tenir agafat de dia i de nit el comandament a distància de la tele. Pel que sembla, segons relaten els llibres d'història, la toponímia d'aquest poble ve de molt antic, Oletuuu no és res de nou ni fruit d'un acord entre les parts, aquí no hi ha parts. Segons articles de Triquipedia aquest antic poble ja existia vuitanta-dues setmanes abans de JC, dedicats com tothom a l'art de la caça i al de partir-se la crisma amb els seus tallants instruments de sílice. Les dones, aixoplugades tot el sant dia a les humides coves mirant la tele, sortien al capvespre a la trobada dels seus fatigats primats, famolencs i exhausts. Habitualment carregaven amb algun que altre dinosaure per a la seva doma, si bé s'alimentaven amb cua de diplodocus, bressol i origen de les actuals tapes. Tot el poblat s'unia en un clam, Oletuuu! Oletuuu!

Avui dia l'economia dels Oletuuu és de les més participatives i sostenibles del planeta. Moderna, àgil, distributiva, equitativa i, fiscalment, incontestable. Basa la seva estructura financera en els postulats de l'arquitectura econòmica més moderna, ni Keines, ni Smith, ni Krugman. Els pilars de tal miracle se sostenen en la doctrina del Professor Rontoro, artífex del prodigi econòmic d'Iberia per les seves innovadores tècniques compensatòries. En realitat és tan senzill com posar en pràctica i blanc sobre negre el flux dels vasos comunicants, és a dir, jo empleno  el meu got fins a la vora i sense donar temps ni a beure-me’l, és aspirat per centrifugació i mega absorció sent transportat a centenars de km. Amb la qual cosa et quedes amb el teu got i sense res a beure. A aquest moviment transitiu, que té més de físic que no pas  comunicant, el Professor Rontoro ho ha batejat com MLS (migració líquida solidària). En alguns casos els agents productors de líquid s'han volgut parapetar, amb evidents mostres d'egoisme i mesquinesa, en un supòsit atropellament dels seus drets i desconsideració cap el seu tarannà emprenedor i productiu. També aquí el Professor mou fitxa aplicant els seus vasts coneixements per corregir qualsevol desviació dels fluxos monetaris. En efecte, en un gest que l'honora i tirant de manual, decreta l'aplicació immediata del CQTA (calla que t’asfixio). Amb la qual cosa queda garantit el subministrament dels Oletuuu i la supervivència de les rutes del baroteo i altres despeses corrents i infreqüents.



No és intranscendent pensar que més d'hora que tard, les teories de Rontoro seran debatudes i posades en escac. De tal manera que segons rumors de passadís, la mateixa Comissió Europea ha posat en boca del seu president, Jean-Claude Juncker, les següents afirmacions: "No permetrem que als pocs que omplen el seu got d'aigua, els sigui arrabassat i mega absorbit fins l'última gota ". Jo dubto molt de l'autenticitat d'aquestes afirmacions, és més, aposto que les absorcions prosseguiran per mor del sosteniment i globalització dels Oletuuu.


Tampoc no facin gaire cas de tot, no és més que un conte nadalenc arraconat en la polsegosa foscor de les golfes al vagó de cua. I no s'oblidin ... siguin bons i Bon Nadal !!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada