Hi havia una vegada un
poblet anomenat Oletuuu. Bona i
pacient gent eren els seus habitants, tan pacient que no donaven un pal a
l'aigua ni per ensopegada. Provenien de lluny, les seves arrels estaven esteses
de nord a sud sense passar per alt el centre. Tenaços i ansiosos empraven el
dia només en activitats de caràcter artesanal, tant és així que la meitat del
cens patia de tendinitis aguda en mans, braços i colzes. Tot i no ser experts
en l'art de cisellar la pedra o irisar llenços, destacaven en la singular
branca del baroteo. Se’n diu baroteo
a la conspícua i dura habilitat per establir-se en un bar tot el dia o, els més
hàbils, recórrer diferents establiments del ram fent gala de la duresa dels
seus colzes. Es podria etiquetar com la ruta del lingotazo. L'altra meitat del
cens, més subtil i patidora, patia la síndrome del túnel carpià, afecció de
restrenyiment de la mà que produeix formigueig i dolor, en aquest cas produït
per tenir agafat de dia i de nit el comandament a distància de la tele. Pel que
sembla, segons relaten els llibres d'història, la toponímia d'aquest poble ve
de molt antic, Oletuuu no és res de nou ni fruit d'un acord entre les parts,
aquí no hi ha parts. Segons articles de Triquipedia aquest antic poble ja
existia vuitanta-dues setmanes abans de JC, dedicats com tothom a l'art de la
caça i al de partir-se la crisma amb els seus tallants instruments de sílice.
Les dones, aixoplugades tot el sant dia a les humides coves mirant la tele,
sortien al capvespre a la trobada dels seus fatigats primats, famolencs i
exhausts. Habitualment carregaven amb algun que altre dinosaure per a la seva
doma, si bé s'alimentaven amb cua de diplodocus, bressol i origen de les
actuals tapes. Tot el poblat s'unia en un clam, Oletuuu! Oletuuu!
Avui dia l'economia dels
Oletuuu és de les més participatives i sostenibles del planeta. Moderna, àgil,
distributiva, equitativa i, fiscalment, incontestable. Basa la seva estructura
financera en els postulats de l'arquitectura econòmica més moderna, ni Keines,
ni Smith, ni Krugman. Els pilars de tal miracle se sostenen en la doctrina del
Professor Rontoro, artífex del prodigi econòmic d'Iberia per les seves
innovadores tècniques compensatòries. En realitat és tan senzill com posar en
pràctica i blanc sobre negre el flux dels vasos comunicants, és a dir, jo empleno
el meu got fins a la vora i sense donar
temps ni a beure-me’l, és aspirat per centrifugació i mega absorció sent
transportat a centenars de km. Amb la qual cosa et quedes amb el teu got i
sense res a beure. A aquest moviment transitiu, que té més de físic que no pas comunicant, el Professor Rontoro ho ha batejat
com MLS (migració líquida solidària). En alguns casos els agents productors de
líquid s'han volgut parapetar, amb evidents mostres d'egoisme i mesquinesa, en
un supòsit atropellament dels seus drets i desconsideració cap el seu tarannà
emprenedor i productiu. També aquí el Professor mou fitxa aplicant els seus
vasts coneixements per corregir qualsevol desviació dels fluxos monetaris. En
efecte, en un gest que l'honora i tirant de manual, decreta l'aplicació
immediata del CQTA (calla que t’asfixio). Amb la qual cosa queda garantit el
subministrament dels Oletuuu i la supervivència de les rutes del baroteo i
altres despeses corrents i infreqüents.
No és intranscendent pensar
que més d'hora que tard, les teories de Rontoro seran debatudes i posades en
escac. De tal manera que segons rumors de passadís, la mateixa Comissió Europea
ha posat en boca del seu president, Jean-Claude Juncker, les següents
afirmacions: "No permetrem que als pocs que omplen el seu got d'aigua, els
sigui arrabassat i mega absorbit fins l'última gota ". Jo dubto molt de
l'autenticitat d'aquestes afirmacions, és més, aposto que les absorcions
prosseguiran per mor del sosteniment i globalització dels Oletuuu.
Tampoc no facin gaire cas de
tot, no és més que un conte nadalenc arraconat en la polsegosa foscor de les
golfes al vagó de cua. I no s'oblidin ... siguin bons i Bon Nadal !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada