SOMIA O ENVELLEIX

"I have a dream", sí, de nit va tenir un somni Martin Luther King, era el 28 d'agost de 1963 quan va parlar en les escalinates del monument a Lincoln, Washington, al llarg d'una de les millors peces oratòries de la història. Defensor a ultrança de la coexistència pacífica entre blancs i negres, abolicionista de l'esclavitud i defensor de les llibertats individuals, queia poc abans de complir-se els cinc anys del seu inoblidable discurs, cosit a bales a Memphis, Tennessee. A l'edat de 39 anys. Aquest va ser el seu somni, viure en concòrdia, sense diferències racials, compartint aules a la universitat, viatjant en els mateixos autobusos i menjar en els mateixos restaurants. Sens dubte es va tractar d'un bell somni, d'un just i humà anhel. Encara que, sense ell poder-ho remeiar, les ferides encara no han cicatritzat, s’obren fissures que flueixen i s'escampen.

Sense ser tan contundents ni transcendentals, qui no ha tingut un somni, qui ha posat límits a fantasies, quimeres o miratges? Luther combatia per la humanitat, per la igualtat entre tots els éssers, nosaltres solem instal·lar el llistó molt més baix, gairebé a nivell de terra, per allò de tocar de peus a terra. Fins i tot en això, somiar, som discrets, gairebé prudents. Així i tot, per poc que costi construir castells en l'aire, què cara ens surt la seva demolició, la seva evaporació. Quan el somni es transforma i es muta en realitat ens sentim atordits i contrariats, i moltes vegades ho considerem una injustícia. Apel·lem a la mala sort i desafiem l'atzar. Però també cal fer notar que som de bon conformar, acceptem la contrarietat amb gust a mel: "Els vells somnis eren bons somnis. No es van acomplir, però m'alegro d'haver-los tingut ".

No els sembla que la mera possibilitat de poder somiar ja ens fa la vida una mica més interessant, fugir de rigideses i desànims per deslligar totes aquelles petites o grans coses que només en pensar-les sentim un pessigolleig al pit, un raig platejat a la mirada ? Agafar avions, visitar llocs exòtics, compartir amb les estrelles, malgastar diners, estimar sense ser estimat. No costa un euro ni cal fer cua alguna. Disposes al teu antull sense que ningú et contradigui, cap autoritat t'ho prohibirà i amb una mica de sort i dedicació fins pot ser que ho visquis intensament durant una nit de son profund. Però si algun dia la deessa fortuna et somriu, comprendràs la riquesa de la nostra imaginació i la pobresa d'algunes realitats.

Shakespeare va dir que "un home que no s'alimenta dels seus somnis envelleix aviat", comparteixo aquesta afirmació. Cal somiar, cal somiar, perquè en cas contrari ens tornem insensibles i despietats amb l'esperança, no atenem als impulsos i precs del cor i vaguem per les cantonades de la vida buscant respostes on no n'hi han; La humanitat és culpable de les meves adversitats, no jo. Però hi ha una qüestió que tampoc cal passar per alt ni oblidar: va dir Sarah Ban que el món necessita somiadors, però també creadors. És clar, una cosa és somiar meravelloses banalitats i l'altra pensar en somnis en què quelcom inesperat millorarà la teva vida. La veritable màgia precisa de suors, determinació i treball dur, tota la resta és una utopia més fantàstica que el propi somni.

Calderón ho plasma amb mestria en la veu de Segismundo:

Què és la vida? Un frenesí.

Què és la vida? Una il·lusió,

una ombra, una ficció,

i el major bé és petit:

que tota la vida és somni,

i els somnis, somnis són.

No és fracàs, traïció, ni de bon tros injustícia, tan sols es tracta de viure la vida dues vegades, la real i la imaginada o desitjada. Cal somiar, i somiar que vares somiar, però mai oblidar, ja saben, que al final de cada episodi els somnis, somnis són.