ESPERPENT

Pel que sembla, ara per ara, Junts pel Si i la CUP es fumaran la pipa de la pau d'una vegada per totes. Si és així, el camí haurà estat més un viacrucis que no pas un camí. Totalment inacceptable des de tots els punts de vista, singularment l'ètic. Mentre no es demostri el contrari, molt a pesar dels altres partits polítics, el president Mas és l'única opció amb els coneixements necessaris i domini de l'escena per aquests moments d'especial cruesa i deteriorament de les relacions amb Espanya que pugui defensar i negociar amb el govern central. I sense passar per alt la perillosa situació personal que ha assumit, pendent de sentència judicial. Mas és el 129è president de la Generalitat, dada que a Espanya ni s'entén, cap dels seus antecessors va arribar tan lluny en la defensa de les reclamacions del seu país. Amb el joc brut de l'estat espanyol han intentat untar-lo de porqueria i a dia d'avui res s'ha pogut demostrar. Ni judializar. De la mateixa manera que cap jutge ha cridat a capítol a qui el va difamar. Si fem un repàs mental de tots els líders polítics d'Espanya, Catalunya inclosa, no trobo cap ni de bon tros que pugui fer-se amb els líders mundials amb la presència, l'educació, el saber estar i el domini d'idiomes com Mas. Tot és fullaraca, picaresca cutre, maldiença i supèrbia emfàtica.

Però crec que Mas s'ha equivocat i els que el coneixen bé saben que no és per amor a la poltrona, ni falta que li fa. En tot cas és un compromís personal: proposar un rumb del què no pensa abandonar el timó fins al seu destí. Però es va equivocar. Els resultats del 27/S li van ser propicis per majoria però no la suficient per iniciar el trànsit cap a un estat propi. La realitat ha vingut a confirmar que Catalunya és un país complex, molt complex, totalment diferent a Espanya. Catalunya és una societat plural i diversa on sempre s’ha fet cap a enfocaments més europeistes i progressistes que les de l'estat al qual pertany. Les demandes o inquietuds del poble català no han estat mai ateses ni tan sols rebudes per l'estat espanyol, només menystingudes o combatudes amb les sentències dels tribunals. No hi ha política, hi ha política de jutjats, amb la qual cosa el diàleg és inexistent. I el dèficit fiscal és ja asfixiant, letal de necessitat, malgrat que la vicepresidenta del govern digui que s'ha demostrat que el poble espanyol és molt ¡solidari! amb Catalunya.

El gran error ha estat cedir a les exigències i esperpèntiques demandes de la CUP que, sense antecedents de govern ni experiència parlamentària, han entrat en escena per aconseguir un comú acord de govern amb vista a poder acreditar una majoria àmplia al parlament i nomenar un president. Va i fútil intent encara que s'aconsegueixi. Amb aquests antecedents i una actitud que voreja la provocació fins on poden arribar junts? Se'ls pot confiar la cartera d'economia, o delegar amb les seves maneres a negociar amb el govern de l'estat? No estan d'acord amb que Mas sigui el president del futur govern, bé, d'acord, però que no proposin a un altre de Convergència o vetin a futurs consellers. Tant es valoren? Llavors que es mullin del tot i es postulin per alts càrrecs del govern, sens dubte que sabran fer-ho. Una altra cosa és que quan decideixin no pagar un euro del mastodòntic deute català, confisquin empreses o enviïn delegacions a Europa amb samarreta i rastes, es trobin amb respostes inesperades i realitats aclaparadores. Per molt que faci mal o no agradi les coses de palau van molt poc a poc i hi han coses que a palau mai les acceptaran. I fer un món tancat entre Puigcerdà i Amposta és massa petit, s'assembla a un gulag.

Mas s'ha equivocat i s'ha perjudicat fatalment. No els necessitava per a res, la democràcia té altres camins per explorar. I la ciutadania està molt cansada.