CRÒNIQUES EN TINTA BLAVA. NAVEGANT A TOTA MÀQUINA

Si fa o no fa tot segueix igual per aquí. Això sí, hi ha més gent, la platja al matí i els carrers a la tarda s’omplen d’ànimes que no volen perdre’s ni un moment de les seves anhelades vacances. I els caps de setmana la cosa adquireix proporcions escandaloses, la massificació és la tònica general, i els abillaments que porten em recorden molt allò de “tres tiros una pela”. També es detecta, i molt, l’alliberament de la dona, no estan d’orgues ni discursos rònecs i rovellats, ensenyen la pell en generoses proporcions i més d’un pit amenaça de sortir del niu. I això està força bé, massa anys de decència clerical i prejudicis infundats. Els eterns pijos de plàstic i dentadura profiden que la crisi va ensarronar en els seus quarters d’hivern tornen a navegar per les blaves i tranquil·les aigües de la badia. Tot aparenta normalitat absoluta, si no fos perquè ja donem per descomptat que hi ha legions de gent que tenen prohibida qualsevol disbauxa per greus tensions de cartera. Em sap greu.

Ja han passat unes tres setmanes del viatge al nord. Aquest cop he tornat amb enyorança, amb pessigolles i papallones a l’estómac. Tots aquells paratges no són pas fàcils d’oblidar. Fins i tot aquesta setmana, a l’hora de l’aperitiu em demano una copa d’Albariño ben fred. I al cap d’una estona un altre de txacolí acompanyada d’uns deliciosos calamarcets, amorosament arrebossats i calents. La terrassa del nàutic ja està plena a vessar, i pots gaudir de la quantitat de bestieses i extravagàncies que es diuen sota ridículs barrets i rere d’ulleres fashion. Em penso que l’uniforme estiuenc de platja inclou una manera de parlar molt snob, força in, amb les vocals despentinades i la gesticulació amb posats  engolats. Aquestes escenes abunden massa en castellà, cosa que no entenc del tot, deu ser que jo no sóc in? Home sí, jo dic moltes paraulotes, però qui no en diu? Des de dalt la terrassa llambrego l’aparcament per controlar que els Mercedes i els descapotables segueixen protegint la meva estimada bicicleta. Decidit, a partir de demà s’han acabat els Albariños, la temperatura ha canviat substancialment i demana a crits una bona cervesa, mig freda mig glaçada, de les que quan fas el primer glop et quedes com mig anestesiat, dubitatiu, tot rumiant el que tardaràs en demanar la segona. En gerra, es clar.

Pocs dies a la vida m’he anat al llit sense llegir el diari i fer els mots encreuats. Ha canviat molt la lectura dels diaris, sobre tot a l’estiu que van plens de nimietats i un bon grapat de mentides, sobre tot provinents de la farsa política. Sense comptar els editats a la capital de la madre patria: confabuladors, exterminadors, intoxicadors i calumniadors. S’estan erigint amb meritori esforç com els capdavanters  de la negació del periodisme. Un gest mal calculat m’ha fet tirar per terra uns calamarcets, llàstima, no me’ls puc cruspir. I també una mica d’oli ha embrutat la pàgina on comenta el desfici del govern d’Aragó per recuperar els bens de Sixena a Lleida, quan ara resulta que n’hi ha d’escampats per molts llocs d’Espanya i no se’ls ha acudit de reclamar-los pas. El sol comença a envair la meva preuada ombra, tindré d’anar desmuntant l’oficina de platja. Es veu que el ministeri de l’Interior no acceptarà registrar el nou nom de CDC perquè la paraula “democràtic” ja està registrada. Donades les penoses circumstancies, jo els aconsellaria que el bategessin com POC, que voldria dir Partit Olla de Cols. El Sr. Rivera, cap de Ciutadans, en el seu interès i afany per constituir govern a Espanya, i de passada xuclar poder i bufar cullera grossa, s’ha desdit tantes vegades de lo dit que s’està fent creditor del premi Camaleó de l’Escó. Ara que el Sr. Cameron ha muntat un guirigall amb el ditxós Brexit, la cambra de Westminster vull de crits i esglais, però a la manera anglesa. Quan veig Cameron desempallegar-se a la Cambra o Brussel·les amb aquell tarannà tan determinant –talante que diria Bambi- se’m representen els polítics espanyols i de veritat que és esgarrifós. S’imaginen al ex premier anglés servir els cafès a les reunions i cimeres europees? Doncs els d’aquí son consumats cambrers de luxe. Ufff, la bici està cremant!!