CRÒNIQUES EN TINTA BLAVA. PARAL·LELISMES DE LA LLEGENDA DE ROBIN HOOD.

Confirmat, les semblances existeixen. Els proposo un joc de mutació cerebral que no comporta riscos, encara que sí un esforç suplementari: Imaginin que Espanya es desperta un dia sent Anglaterra! Ja sé, ja sé que no és fàcil i que la qüestió podria induir a la mort per col·lapse de mega riallada o, excepcionalment, al suïcidi induït per rebel·lia de credibilitat. No s'amoïnin, provin sense por. Coneixen les gestes de Robin Hood? Sí, és clar, tothom sap de les aventures del millor arquer d'aquells temps, segle XIII. Pel que sembla, més que un personatge de carn i ossos, es tracta d'una llegenda basada en diferents picaplets i en diferents èpoques.

Robin Hood, sobrenomenat el Príncep dels Lladres, en aquest cas seria Mariano Rajoy, denominat Marianico el Registrador, si bé el de príncep dels lladres també és títol que podria ostentar sense menyscabament. Robin, ja avançada la seva gesta va ser indultat pel rei Ricard Cor de Lleó, encara que altres autors ho centren en Eduard II. A Mariano encara no l’han indultat, per tant ignoro quin rei s'ocuparà d'aquesta condonació. El príncep dels lladres s'ocultava en els boscos de Sherwood i Barnsdale, preferentment en el primer, atès i ajudat per una colla de sicaris i malfactors entre els quals sobresortia el Germà Miquel, frare que va traduir el seu nom pel Petit Joan, expert en els fogons i les garrotades.

L'àmbit del Registrador és una mica més restringit en l'espai i en acòlits. En no tenir un bosc frondós en les rodalies de Nottingham, se'n surt força bé amb l'anomenat Complex de la Moncloa, i no té frare però va tenir Rouco Varela, del que se li desconeixen dots per als guisats però en canvi sí una indomable tendència a repartir hòsties sibil·linament . Quan Robin es camuflava a la part alta de la copa d'un arbre, desenfundava el seu llaüt llardós i cantava belles estrofes a la seva estimada lady Marian. Marianico no canta belles estrofes, m'imagino que ni canta, i de penjar-se en un arbre, molt menys, però no és menys cert que no es treu de damunt a la dama castellana Dolores de Cospedal, que no és lady, però sí García de segon cognom. Femella de mantellina i peineta sense bosc conegut.

L'anglès es desplaçava a cavall pels mil camins de Sherwood i el gallec va intentar elevar-se en helicòpter però el vol va resultar fallit, amb el que no m'estranyaria gens veure'l qualsevol dia muntant una jaca jerezana pels cingles de a Costa da Morte. El príncep dels lladres i la seva llardosa tropa s'ocultaven al bosc, transitat per mercaders, comerciants, nobles i bisbes, que eren sistemàticament assaltats, robats i desposseïts dels seus béns per a posteriorment repartir-ho entre els més desafavorits. Aquí el Registrador no té bosc, arc, ni fletxes. Ni falta que li fan, però disposa d'un estri anomenat Montoro que en riu-te’n tu del frare cuiner. Montoro no munta cavall, però no deixa canya dreta, capaç de buidar on no n’hi ha, una icona del Complex de la Moncloa. Es val de fidels escuders que, a falta de carreta i ases, es desplacen amb Mercedes automàtic. Destaquen Gurtel, el Bigotes, Rita, Bárcenas el repartidor de sobres, etc. El seu braç dret és l'esgarrifosa ombra de lady Santamaría, que alguna cosa de Sancho Panza, té. Un micro matís diferència el tractament donat als recursos obtinguts. Robin els lliurava als pobres, aquí els pobres ho donen a quatre rics. No són més que singularitats pròpies de cada un. Robin Hood, va acabar els seus dies pres en una masmorra d'un convent, va llançar una fletxa per un finestral i va ser enterrat en aquell precís lloc on es va clavar la fletxa, prop de Nottingham. Aquí no hi ha fletxes ni moribunds.

Hi ha qui diu que la història es repeteix, jo sóc dels que crec que no. Però sí que és cert que de vegades es produeixen concrecions, repeticions d'altres fets per molt distants que puguin semblar en el temps. I encara que en ambdós casos pugui tractar-se de llegendes o supòsits, observem circumstàncies que s'assemblen molt a la realitat. El joc s’ha acabat.