Confirmat, les semblances
existeixen. Els proposo un joc de mutació cerebral que no comporta riscos,
encara que sí un esforç suplementari: Imaginin que Espanya es desperta un dia
sent Anglaterra! Ja sé, ja sé que no és fàcil i que la qüestió podria induir a
la mort per col·lapse de mega riallada o, excepcionalment, al suïcidi induït
per rebel·lia de credibilitat. No s'amoïnin, provin sense por. Coneixen les
gestes de Robin Hood? Sí, és clar, tothom sap de les aventures del millor
arquer d'aquells temps, segle XIII. Pel que sembla, més que un personatge de
carn i ossos, es tracta d'una llegenda basada en diferents picaplets i en
diferents èpoques.
Robin Hood, sobrenomenat el
Príncep dels Lladres, en aquest cas seria Mariano Rajoy, denominat Marianico el
Registrador, si bé el de príncep dels lladres també és títol que podria
ostentar sense menyscabament. Robin, ja avançada la seva gesta va ser indultat
pel rei Ricard Cor de Lleó, encara que altres autors ho centren en Eduard II. A
Mariano encara no l’han indultat, per tant ignoro quin rei s'ocuparà d'aquesta
condonació. El príncep dels lladres s'ocultava en els boscos de Sherwood i
Barnsdale, preferentment en el primer, atès i ajudat per una colla de sicaris i
malfactors entre els quals sobresortia el Germà Miquel, frare que va traduir el
seu nom pel Petit Joan, expert en els fogons i les garrotades.
L'àmbit del Registrador és una
mica més restringit en l'espai i en acòlits. En no tenir un bosc frondós en les
rodalies de Nottingham, se'n surt força bé amb l'anomenat Complex de la
Moncloa, i no té frare però va tenir Rouco Varela, del que se li desconeixen
dots per als guisats però en canvi sí una indomable tendència a repartir
hòsties sibil·linament . Quan Robin es camuflava a la part alta de la copa d'un
arbre, desenfundava el seu llaüt llardós i cantava belles estrofes a la seva
estimada lady Marian. Marianico no canta belles estrofes, m'imagino que ni canta,
i de penjar-se en un arbre, molt menys, però no és menys cert que no es treu de
damunt a la dama castellana Dolores de Cospedal, que no és lady, però sí García
de segon cognom. Femella de mantellina i peineta sense bosc conegut.
L'anglès es desplaçava a
cavall pels mil camins de Sherwood i el gallec va intentar elevar-se en
helicòpter però el vol va resultar fallit, amb el que no m'estranyaria gens
veure'l qualsevol dia muntant una jaca jerezana pels cingles de a Costa da
Morte. El príncep dels lladres i la seva llardosa tropa s'ocultaven al bosc,
transitat per mercaders, comerciants, nobles i bisbes, que eren sistemàticament
assaltats, robats i desposseïts dels seus béns per a posteriorment repartir-ho
entre els més desafavorits. Aquí el Registrador no té bosc, arc, ni fletxes. Ni
falta que li fan, però disposa d'un estri anomenat Montoro que en riu-te’n tu
del frare cuiner. Montoro no munta cavall, però no deixa canya dreta, capaç de buidar
on no n’hi ha, una icona del Complex de la Moncloa. Es val de fidels escuders
que, a falta de carreta i ases, es desplacen amb Mercedes automàtic. Destaquen
Gurtel, el Bigotes, Rita, Bárcenas el repartidor de sobres, etc. El seu braç
dret és l'esgarrifosa ombra de lady Santamaría, que alguna cosa de Sancho
Panza, té. Un micro matís diferència el tractament donat als recursos
obtinguts. Robin els lliurava als pobres, aquí els pobres ho donen a quatre
rics. No són més que singularitats pròpies de cada un. Robin Hood, va acabar
els seus dies pres en una masmorra d'un convent, va llançar una fletxa per un
finestral i va ser enterrat en aquell precís lloc on es va clavar la fletxa,
prop de Nottingham. Aquí no hi ha fletxes ni moribunds.
Hi ha qui diu que la història
es repeteix, jo sóc dels que crec que no. Però sí que és cert que de vegades es
produeixen concrecions, repeticions d'altres fets per molt distants que puguin
semblar en el temps. I encara que en ambdós casos pugui tractar-se de llegendes
o supòsits, observem circumstàncies que s'assemblen molt a la realitat. El joc s’ha
acabat.

11/07/16-19,11h.
ResponEliminaHola Pep, com estàs, bé?. Molt bé gracies. Acabo de passejar-me per els boscos de Sherwood. Vaja un tiparraco en Robin Hood. No pencava , menjava el millor roast beef , bevia bon whisky i s’obria camí a través de les blanques cuixes de les milady. Avui, un tipus així, viuria a Downing Street, sense problemes.
Avui han dit al Telenoticies que el president de la CEE, aquell senyor que es holandés i te un cognom molt complicat, aprofitant el odi que sent per la marca Espanya i en Rajoy mes concretament, estan preparant la tan avisada sanció de dos mil milions d’euritos. Naturalment, el cap de figa d’en De Guindos, continua anunciant que no es moment de sancions després de passar i”superar” una crisi.
El president Osama, per tal de mantenir les dues bases militars a Andalusia, sense problemes, ha deixat anar algo així com que”admira com s’ha millorat la situació econòmica a Espanya”?. De que parla aquest home: dels aturats, del deute nacional impagable, de haver celebrat eleccions dos cops seguits tirant tres cents milions a les clavegueres. No ho sé, potser que es referís a la meva pensió de vuit cents euritos !.
Vaig sentir en pequeño Nicolás, per RAC 1. Som un país de conya. Un xaval, estudiant de dret i amb ganes de figurar a la palestra, l’hi han encarregat des de vicepresidència, de Madrid, que parlés amb De la Rosa i Oriol Pujol entre altres per obtindrà informació que es pogués usar en contra del moviment secessionista. Sembla ser que ha nivells molt alts, Moncloa, existeix la carpeta Cataluña. Del despatx d’en Fernandez Diaz,” caballero castellano donde los hubiere”, han desaparegut cintes de converses secretes realitzades al seu despatx. Per exemple la entrevista”entre amigos” de R. Rato.
Al President Mas li esta costant mes de lo previst la destrucció de CDC i el part del nou partit. Sembla ser que les bases no son decoratives, volen ser decisives.
El sistema bancari italià sembla que trontolla. S’està configurant l’Europa de dues velocitats: Portugal, marca Espanya, Itàlia i Grècia, velocitat Espino. La resta , vint i quatre nacions, velocitat AVE.
Las meves inversions de la setmana passada m’han reportat uns beneficis, abans d’impostos, de quaranta dos euritos. Estic pensant a fons amb el Passat, ja vorem.
Pep, ha sigut una riuada de plaer, com sempre. Una abraçada,
Brunet.