Si, el cabdill intransigent,
intolerant i dictador, es va mudar del seu domicili terrenal el 20 de novembre
de 1975. I que té què veure aquesta necrològica amb el nostre bloc? Doncs no
massa, és tan sols un rivet, un matís, un determinat color porpra amb què
adornar els sufragis de diumenge passat. Espanya en massa va votar al passat,
al conservadorisme. Està malalta Espanya? Naturalment que no, si així ho
consideréssim estaríem negant l'essència de la pròpia democràcia. El vot és personal
i secret, i si abans d'entrar o sortir del col·legi electoral és assaltat pels
enquestadors micròfon a la mà, respon el que millor li sembla en el moment.
D'aquí el sonat fracàs de totes les enquestes a les vint hores del diumenge. Si
els espanyols han votat P.P, majoritàriament, res a dir. Una altra cosa és que
les xarxes socials estenguin la possibilitat de que hagi existit tongo. No m'ho
puc ni imaginar, estaríem a nivell de Veneçuela, Guinea Equatorial o la Rússia
de Putin.
És clar que tractant-se de l'Espanya
de Rajoy i del ministre Fernández Díaz, ja gairebé és tot possible. Si no que
l'hi preguntin als milers de conciutadans residents a l'estranger que no han
pogut votar. Fins ara només es produïa aquest veto en les convocatòries
catalanes, però aquesta vegada s'ha estès a gairebé tots els residents més enllà
de les fronteres. Les ambaixades i consolats han estat convenientment greixades
per entorpir el dret a votar. Tot el mapa espanyol ha quedat impregnat de color
blau, blau gavina. Excepte Catalunya i Euskadi. I hom es pregunta com és
possible que després de quatre anys de patiments familiars, austeritat
asfixiant, ridículs manifestos, corrupció a mossegades per part de càrrecs
electes, el cas Bárcenas mostrant assentaments comptables de pagaments a
membres del govern entre altres, publicació a dos dies vista de l'26/J dels
abusos del ministre de l'Interior conspirant i ordint trames falses en contra
de polítics catalans i pagades amb fons públics i que ahir, dimarts, la
coalició PP, PSOE i Ciutadans, va vetar la presència de l'al·ludit ministre a
una comissió parlamentària per informar dels fets. Com és possible, deia. Que
potser Espanya està malalta? No, és democràcia. Com diuen a Europa, és
democràcia, sí, però democràcia de baixa intensitat, democràcia a l'espanyola,
democràcia semi manipulable, on els seus pilars: legislatiu, executiu i
judicial no són tot lo independents que es podria esperar d'un país avançat.
Ha privat el “abans boig
conegut que savi per conèixer”. Podem
ha espantat a la població per l’ofensiu ego de Iglesias i les seves aliances
amb els comunistes, Ciutadans va
emergir com un suflé però l’han enxampat
en plena baixada de la massa, és un bluf que es desinflarà amb la mateixa
velocitat que va aparèixer. El PSOE
de Sánchez corre el perill de desintegració pels seus propis cismes interns i
la candidesa del seu secretari general. Com a bon espanyol encara no està avesat
en la política de pactes. Hi ha per part
de tots un excés de demagògia populista però sense substància. Si no s'hagués
acovardit el 20 / D, ja estaria governant amb els moderats catalans, CiU, com
ha ocorregut els últims 30 anys. Però li terroritza, com a tots, la demanda
d'un referèndum per part catalana. O sigui, el que a Europa és un tràmit
normalitzat, aquí es considera un tema tabú, una demanda d'empestats. I si a
Catalunya i el País Basc no dominen els de la gavina, és perquè la cultura
democràtica està molt més avançada i concorren molts més contendents a les
eleccions. A l'inrevés d'Espanya, on segueixen creient en el bipartidisme,
només entenen un món de PP i PSOE, i així els hi va.
Precisament avui, dimecres,
Rajoy ha xocat amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, sobre la petició d'Escòcia de mantenir-se en
la Comunitat, discrepant de la posició del Regne Unit. Juncker opina que
Escòcia s'ha merescut el dret a ser escoltada. Rajoy renega de qualsevol
contacte entre la Comunitat i Escòcia. I saben per què? Per la mateixa raó que
Extremadura i Andalusia són de color blau. Vergonyant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada