SUSANITA TIENE UN RATÓN

Susanita tiene un ratón/ un ratón chiquitin/que come chocolate y turrón/y bolitas de anís. A Catalunya estem acostumats i avesats a patir tot tipus d’insults, mofes, ofenses i menyspreus, a banda d’espolis. Susana Díaz és nova, relativament nova en la tribuna pública, en l’altar de la política ploranera, però sap obrir-se camí a base d’empentes i grolleries. Ara ja no en té prou amb el ratolí que menja xocolata i torró. Ara vol la mamella sencera i a perpetuïtat. Ningú li ha donat espelma en aquest enterrament, no hi ha cap polític català que li dediqui trenta segons de micròfon, ni diari que li atorgui 10 grams de tinta. Però ella sí, ella es vol vendre com a gran tòtem de la cosa andalusa, del “gracejo y la cañilla”, la més simpàtica del món simpàtic. I com s’ho fa? Fàcil, malparlant de Catalunya cada dia perquè li dona rèdits, li riuen les gràcies i li regalen vots. Hem de seguir aguantant les insolències de gent sense escrúpols ni vergonya?

Diu la Susanita que ni vol ni li agrada que parlem de la nova Agència Tributària catalana, però...algú li ha demanat el seu parer? Catalunya és la segona comunitat en aportació d’ingressos tributaris, i baixa a la desena posició després del repartiment per càpita. Andalusia ocupa el lloc 13 en aportació i remunta al 12 després del anivellament. I si parlem d’Extremadura, passa del 14 al tercer lloc després de la redistribució. Quasi el mateix que Catalunya abans de ser solidaria. La Sra. Díaz porta tots els dies de campanya per pobles i ciutats vociferant que Catalunya disposa de privilegis, privilegis? Si considera un privilegi que els catalans vagin ofegats per alimentar a tercers, els cedeixo gustós aquesta facultat. Ara bé, se’ls ha de fer entendre que primer s’ha de treballar dur i resignar-se a ser espoliat any rere any. No sé si aquest matís pot ser del seu grat, només és qüestió de provar-ho.

El president Puigdemont ha dit quelcom adient pel cas: si no poden treure les grapes de Catalunya, que no es lamentin si dos milions de catalans, de moment, es volen donar de baixa del seu Estat. Per tant, d’acord que Susanita i el ratolí mengin torro i boletes d’anís, però de nosaltres cornuts i pagar el beure miri, doncs no.