LA FONDA DE L'HERMÍNIA. TROS VI

Tros VI

"ROSENDU I DOLORS

El Rosendu és un home que no serveix pel negoci, o millor dit, no serveix per res. Té tres anys més que ella i el preocupa anar-se quedant sense cabells, que la beguda ja no li caigui molt bé i, principalment dues coses, a saber: que no li facin servir taules el diumenge i esbrinar d’una vegada per totes qui collons és el Nen. Encara que tot s’ha de dir, ell li parla al Nen com si fos el seu fill. Més enllà d’aquest perfil és difícil de trobar algun aspecte que resulti interessant o atractiu en la vida d’aquest senyor. Quasi sempre està assegut al tamboret de recepció mirant les il·lustracions  dels Lecturas vells, i fen els vuit errors del diari. El llibre de reserves el té totalment prohibit de tocar, el mateix que la caixa, ni cinc. Fa tres anys va anotar quatre reserves, amb 13 persones, per dinar el 17 de juliol. Així ho va fer, però del any anterior. El cristo que li va muntar la Sra. Hermínia ha quedat com un dels dies més violents en la historia de la fonda. Fa 25 anys que dorm en una altre habitació al  extrem oposat del passadís. No li agrada el futbol, els toros, el cinema, ni llegir, ni la televisió ni la música. I diuen que les dones tampoc, però si veu una d’aquelles regateres que diuen “toca’m”, no hi fa pas ascos, ep, però no toca.  Ni per descomptat torçar el llom. Fuma. Si és que l’Hermínia li dona cèntims. El parell de dotzenes de cabells que li queden se’ls pentina de costat i això, apart de que sembla un bunyol, el fa més gran. Fins i tot, tot ell fa com una mica de repèl. Amb la seva dona fan una parella, un matrimoni certament estrany, difícil de comprendre. De fet en Rosendu no és que sigui un infeliç, una soca. És més que això, camina per la vida com un autòmat, com si estigués sol, per ell no existeixen les motivacions, les alegries o les emocions i es mostra totalment indiferent davant dels successos diaris, com el futbol, la política, els viatges o l’avorriment. Bé l’avorriment potser no ve al cas perquè en definitiva viu com a dintre d’una bombolla plena de silenci i avorriment. És el seu món. Qualsevol noieta d’avui dia en diria,  que aquest paio està classificat en la categoria dels intirables.

La filla, la Dolors, la nena, actualment té 24 anys, a diferència del seu progenitor, té una molt bonica presència. Oportunitats per estudiar no n’hi ha faltat, i ha sabut aprofitar-les. La seva preparació acadèmica dista dels seus pares, la llunyania que hi pot haver entre Rocanúa i Sidney. Els pares, tots dos, són rucs de solemnitat. Va cursar la primària al mateix poble i el batxillerat a Barcelona. Els estudis universitaris també els va iniciar a Can pixapins fins el tercer any de carrera. La resta i un màster els va cursar a Londres. Avui és tota una enginyera de telecomunicacions, el que sa mare en diu...no sé, tot això de telèfons i teles. És alegre com tots els joves però té molt clar on són els límits personals. Una miqueta retreta de caràcter, un polsim de timidesa, però molt agradable en el tracte, i la conversa la conrea d’allò més agradable. Menys de política se li pot parlar de tot i, molt possiblement, li donarà sopes amb onda al seu contertulià. Segurament és la única persona, no de la fonda, de tot el poble, que l’erotisme, el sexe i totes les immundícies que gaire bé arrastra tothom, per ella són temes absents, de moment. Ella a la fonda no hi té cap responsabilitat, però hi ha conviscut des de que va néixer i, per tant, no solament és casa seva sinó que li guarda una gran estima. Com tota persona ben nascuda. A la temporada d’estiu, sense que ningú li mani, molts dies es posa el davantal i ajuda a servir les taules. A sa mare no li agrada, al seu pare tant li fot en tal de que a ell no li toquin els collons, diu. L’Hermínia cada estiu li diu el mateix, ja s’ho faran les noies, nena. És igual així van més tranquil·les, la nena. La mare vol que passi per les taules dels estiuejants preferents els ensaboni amb lo dels telèfons i les teles i així veuran que aquí hi ha nivell, que no tots són com el seu pare. Ara hi ha una mica de mala maror perquè la nena ha dit que possiblement a final de l’estiu marxarà a Hèlsinki, li han fet una oferta de feina en una multinacional de cases prefabricades de fusta. El Nen li deia l’altre dia a un veí que no havia sentit mai anomenar una feina que es diu el sinki. Coses d’avui dia. La Dolors dorm a l’habitació contigua a la de la seva mare, la oposada a la del Nen. S’entén perfectament que al prestatge que hi té només hi guardi un cine NIC de llauna, amb tota aquesta colla de fariseus, mai se sap. Si posés llibres de matèria de telecomunicacions tot el que podrien imaginar és que potser planejava d’obrir una botiga de telèfons i arradius a Rocanúa. Brètols llanuts