¡SILÈNCI, ACCIÓ! UNA D’UNGLES

Serenament, però sense dilació, t’has de fotre. Fa almenys mitja hora que intento llescar-me les ungles dels peus, costa reconèixer-ho però la intrínseca veritat és que et vas dissecant sense solució de continuïtat. Prova d'això és que aquest simple i modest gest de aplicar-te la manicura en els peus es tradueix, sense gairebé adonar-te’n, en un magnífic exercici de contorsionisme pel qual mereixeries ser aplaudit. Sense passar per alt que la meva predilecció sempre han estat les ungles molt curtes i, és clar, la visió tampoc és la que era, amb la qual cosa, més d'una pessigada de carn sempre m’emporto. Una collonada, vaja.

En el transcurs d'aquest interval de solitud unguial, meditava el per què sempre obrim els medicaments pel costat oposat, i quina força invisible ens impedeix tornar a posar les pastilles a la capseta. M'aterreix que algú baixi del meu cotxe i al mateix temps que diu adeu, no tanqui bé la porta, o que fotin un cop de porta que t’ondulen les orelles, i amb la maneta em vagin dient adeu. Els executaria allà mateix. Oi que hi han tractaments per pacificar el mal de hemorroides o per fulminar un puto gra de pus al cul? Llavors perquè subsisteix encara gent amb una halitosi cavallar que, no conformes amb emanar glopades d'alè putrefacte a la teva cara, et deixen l'habitació com una gossera. Maleeixo l'ambientador que penja d'un endoll. Mai dono la mà a ningú que provingui del bany, sé d'històries que els deixarien terroritzats i sense sang a les venes. Avui estem assetjats, gairebé sodomitzats amb les vendes per internet, telèfon, o el timbre de casa. Alerta! Prenguin mesures, no es confiïn, el monstre no retrocedeix, es disfressa de venedor de bíblies o elixirs. Tanqueu portes, finestres, el bany, segellin la llar de foc si en tenen i emmordassin la seva sogra perquè no cridi. Si els arriba aquesta melodia, quedin-se immòbils, "¿li agrada llegir? ¿Tenen segona residència? ¿Li agradaria disposar de deu mil gigues al preu que paga ara? ¿No em digui que no coneix les illes gregues? ¿No té una assegurança de casa? "Sobretot, molta calma, no obri ni contesti, m'ho agrairà. D'una altra manera podria trobar-se en un desert amb tota la seva família, en pilotes i sense un maleït euro. O potser netejant-li el cul al president d'alguna companyia telefònica mentre juga a tennis amb el director del seu banc. No es tracta d'espantar ningú, sinó de ser previngut. Oi que no li agradaria trobar-se en el seu rebedor amb vuit-cents volums dels millors enllustradors de botes  de Harlem, acompanyats de regal amb tres-cents CD d'allò més vist a Sálvame, i cent informes desclassificats sobre els insectes homosexuals i el seu sentit de l'humor, a més de una litografia amb els millors palmeros de la història?

No s'ho prengui a broma, aquí dirimim un assumpte gairebé de vida o mort, perquè no només li destorbaran al rebedor de casa seva, sinó que s'haurà compromès a pagar uns costos que ni en la seva cinquena posterior generació ho hauran liquidat. I tots ells amb el cul a l'aire i fent palmes.

En fi, ja veuen vostès el que donen de si uns quants minuts de tala d'ungles. Cruel i feixuc, d'acord, però pitjor és el mal del miserere. Ja m'he dutxat i tot. Per cert, mentre em feia massatges al cap amb xampú per a cabells blancs, d'aquí la meva semblança amb Richard Gere, m'he recordat que la setmana passada a Berlín, em devia prendre uns cinc litres de cervesa rossa i d’aliment. Tota la setmana entre deu i dotze graus sota zero. Vaig arribar a confondre la meva dona al carrer amb una altra senyora a la qual vaig agafar del braç. Em queda el punyent dubte, i no em refereixo a l'assassina mirada de la meva consort, si tal distracció era conseqüència de la inhumana temperatura o de la rossa amb escuma. En el meu proper tall d'ungles intentaré analitzar l'enigma.