AGAFA LA PASTA I CORRE

Benvolgudes amigues i amics, la funció ara començarà, el que ignoro és com acabarà. Els pallassos han estat retratats, el maquillatge cobreix les cares dures i la carpa abarrotada de públic clama venjança i castic. Com a resultat de tal esdeveniment, l'atmosfera ha estat envaïda per un espes i contundent núvol. Núvol que pel que sembla ve prenyat d'ingents quantitats de merda pura. És el gran dia.

Durant anys han volgut intoxicar, i ho han aconseguit, amb que els artistes catalans eren els desestabilitzadors del tauler espanyol. El bombardeig d'insídies i calúmnies ha estat demolidor. Els insults i humiliacions, dignes de la taverna més pestilent. I com ja sospitàvem els pallassos del grupet català no han estat més que els nans de les representacions. Els bufons als quals se'ls pot humiliar i pegar. Els grans artistes i capitosts del major desfalc polític d'aquesta trista història, no han pogut evadir-se ni en els seus luxosos carros de fira.

Si el sideral robatori s'hagués perpetrat en algun circ democràtic europeu, a aquestes hores hi hauria ja centenars de dimissions. Aquí no, aquí no dimiteix ni el mico del circ. Espanya cañí en tot el seu esplendor. El cap de files ha manifestat a la COPE "El govern assegura que no li afecta de cap manera la sentència", la sentència de la Gurtel. O sigui, no l'afecta que el seu tresorer durant dècades, càrrecs de confiança, diputats, ministres i aliats diversos, hagin estat sentenciats a dècades de presó. Pel que sembla ni l'afecta "de cap manera" la gravetat de la llista de delictes comesos: associació il·lícita, frau a l'administració pública, prevaricació, blanqueig de capitals, delictes contra la hisenda pública, tràfic d'influències, apropiació indeguda o estafa processal.

I seguint amb les piruetes des de dalt del trapezi, ha seguit no sentint-se afectat per la sentència. Ni que s'hagi confirmat l'existència d'una caixa B del partit dels trapezistes, amb una estructura financera i comptable paral·lela a l'oficial, almenys des de l'any 1989.

Tampoc creu que l'afecti de "cap manera" que el tribunal hagi acreditat l'existència d'un autèntic sistema corrupte entre el grup del saxofonista Correa i els aixecadors de peses del PP fins al punt que, segons sentència, es va crear en paral·lel un autèntic i eficaç sistema de corrupció institucional a través de mecanismes de manipulació i contractació pública central, autonòmica i local. No sembla afectar tampoc a l'home bala, la sèrie de despropòsits de tota índole que recullen els 1700 folis de la sentència. Ni es donen per assabentats de les partides de cartes que van jugar a l'ombra de la carpa, en què, en comptes de sota, cavall i rei, hi havia sobres farcits d'escuma líquida, ¡alehop! A la butxaca!

Què més es pot dir dels integrants d'aquest circ? Afortunadament ha estat necessària la intervenció de la justícia per clamar al cel el que Pagliacci balbuceja al final del drama en escena, "La Comèdia e Finita". Alguns ens preguntem, no sortint de la sorpresa, si pot arribar a ser cert aquest drama, si és veritat que aquesta companyia de funambulistes transhumants forma part del govern d'un país. Si no és un somni que es castigui un raper a tres anys i mig de presó o es mantinguin a la presó preventiva d'incert final a persones que no han estat processades. Que un primer d'octubre dictaminessin l'apallissament del pacient i innocent públic que havia comprat la seva localitat. ¿Quina serà l'opinió de l'Europa democràtica sobre aquest monumental galimaties? Estem parlant de corrupció en la seva més exigent accepció, adscrita com el sucre al cafè a les més altes esferes d'un país.

Comencen a sorgir veus d'altres circs que se senten ofesos. Desconfio. Quan Aznar va pujar al poder va donar per liquidada l'última etapa de González, un despropòsit de calaixos rebentats. Amb Aznar ja saben per on van anar els tirs de fira i sempre toca. Amb l'home bala queda tot dit. Mocions de censura, eleccions ... qui vol ser director del nou circ? ¿Sánchez? ¿Rivera? Sense paraules. La Comèdia e Finita.